DESEMBRE 2010 - SANT ESTEVE

Mas del Teigell

Ostres!!! M'ha quedat la foto de canto !!! Ja no ho puc arreglar, si mes no avui.

Be, com havia dit per sant esteve hem fet una caminada per païr el dinar de nadal i fer lloc a la carn d'olla d'avui.

Tenia confiança en que seriem alguns mes però es veu que la ressaca i el fred han espantat a mes d'un.

Ha fet molt de fred accentuat pel vent. El vent ha estat el nostre incòmode acompanyant durant tota l'estona.

A les 9 hem sortit de Riudecanyes la familia LLaveria-Oliva al complet, en Pere, i jo de Riudecanyes i en Pep Joan i en Joan de Duesaigües. Els unics que ens hem atrevit a desafiar el fred i el vent.

Mas del Teigell

Com era previst hem sortit pel camí Fondo o dels Morts, baixat pel dels Porrerencs o de Cambrils fins fer cap al mas. Una antiga masia fortificada que encara conserva un parell de torres de defensa i un mosaic de sant rafael en una de les parets. A la vora hi ha un pi monumental.

Desprès i per camí asfaltat es puja a Montbrió allí es torna a Riudecanyes seguint el camí dels Morts marcat com a PR.

Acabem entrant al poble pel camí dels molins sobre les 12 del migdia.

Hem trobat força gel durant el recorregut i no tan sols a la punta del nas.

I no ens hem aturat mes que per veure el mas i fer les fotos.

I així acabem l'any.

Passeu-vos-ho be

DESEMBRE 2010, DIA 19

forn de calç. Camí de l'Alzinar. Torre Fontaubella

Enguany les encerto totes. Diumenge que designo per caminar, diumenge que plou.

Sort que encara hi ha qui no s'arruga i a l'hora en punt apareix al lloc de sortida. Avui sols som 6 i d'ells 3 de Reus i 3 de Riudecanyes.

Aixó ens permetra canviar la caminada.

En principi havia de ser circolar amb inici i final estació de tren de Pradell.

La primera part la mantenim i de l'estació pugem al poble per sortir-ne pel camí de l'Alzinar o del Vent.

Passem per una de les presses d'aigua de la Torre i desprès pel forn de calç que surt a la fotografía. Seguim encara mes amunt i ja vora del punt mes alt del camí ens desviem pel senderó que aprofita el tram inicial del barranc de les Castellanes.

Font dels Ermitans

Ja dalt a la serra seguim un moment la pista de manteniment dels molins per l'esquerra fins torbar-ne una que puja per la dreta i deseguida i a la dreta l'antic GR7 que seguim.

Fem cap a mitja dotzena d'alzines sobrevivents a la serra i una antena. Allí s'inicia un sender de caçador que ens baixa fins a la pedra que protegeix la Font dels Ermitans la qual visitem.

Desprès sols ens cal seguir el sender que duu als Estrets i a l'Argentera, on arribem al punt del migdia sense poder-hi fer una cervesa per que encara es tancat el bar.

Baixem fins el baixador per tornar a agafar el tren i retornar a casa.

No ens ha plogut i la caminada ha estat perfecte.

Fins la propera.

SORTIDA SUAU DESEMBRE 2010

Riudecanyes. Just abans de sortir

Es pont, hi ha dies de festa i m'han demanat de fer alguna cosa per aquells que no caminen tant.

He programat una caminada que a mi em sembla suau per que l'aprofitin nens i .d'altres persones.

Des de Riudecanyes, prenem la sortida a les 9. Cosa rara avui sols hi ha persones de Duesaigües. Be, que hi farem, si ningu mes s'hi atreveix.

Sortim del poble pel camí Fondo o dels Morts. Alguna gota menaça pluja, d'un cel de plomb. Arreu es veuen fums de crema que l'humitat no deix enlairar i es poden confondre per boira.



Ara ens veiem tots



Deixem el camí Fondo per seguir el dels Gorgs que ens portarà fins la finca de l'holandès la qual traspassarem per accedir a l'Arbocet.

Alli ens fixem en les dues torres de guaita i defensa, la cuadrada i la rodona.

Per un senderó voregem el barranc i fem cap a Mas Munté, avui dia restaurat per una parella anglesa que vol dedicar-ho a casa rural.

Per camins intseriors fem cap a Vilanova on no podem fer un café tot i ser les 11.

Decidim pujar per l'antic camí al castell. Ara sí que suem. Fins ara la caminada ha estat realment suau, però aquesta costa apreta.

Bonic pont medieval vora Mas Munté

Com tot s'acaba al final arribem a la carretera. Alguns agafen direcció Duesaigües; d'altres baixen a Riudecanyes. Passem pel mas del Pandot i entrem a Mar de Riudecanyes i poc desprès al poble quan toquen les 12 del migdia.

No ens hem mullat i hem fet un bon tomb.

Un bon dinar, una mica de sofà i demà agulletes.

Fins la propera

PRATDIP, SORTIDA DEL 5 DESEMBRE 2010

a les portes de Pratdip finalitzada la caminada

Aquesta sortida a Pratdip estaba maleïda. La primera convocatòria es va suspendre pels aiguats del dia anterior. I avui ens hem mullat.

A les 8 del matí sortim de Pratdip i enfilem el camí per pujar al Cabrafiga. Ja bastant amunt i al peu d'una torre d'alta tensió fem un apart per visitar les coves del Grau que estan just a la paret de la muntanya.

Seguim i ja abans d'arribar al cim tenim una ample panoràmica a ambdós costats. A la dreta podem veure tota la línia de la costa fins al Delta. A l'esquerra el Collet Rodó, Escornalbou la serra de l'Argentera.

Esmorzem al cim del Cabrafiga i les primeres gotes cauen. Decidim no fer-ne cas i seguir la ruta prevista.

Passem pels Meners i per algunes boques d'antigues mines. Baixem per una tartera a tota velocitat (els mes joves) i ja l'aigua ens obliga a ficar-nos les capelines i altres proteccions.

Poc a poc anem baixant i el camñi ens du a pasar vora el castellet de les Mugues, o restes ibèriques, o això diuen. La vegetació s'espolsa l'aigua damunt els camalls dels nostres pantalons i acabem ben molls. Fem cap al grau de la Muga, indret molt dret i que ens baixa a nivell del riu Dòvia en pocs metres.

Passem per sota la carretera vella i nova i prenem un senderó que ressegueix el marge dret del riu per ajuntar-se al PR que ve de Masriudoms i dur-nos de tornada a Pratdip on arribem a les 11:55.

Hem fet la ruta en 25 minuts menys del que diu la guia, tot i aturar-nos a esmorzar.

TRACK DE LA RUTA

FOTOGRAFIES DE LA CAMINADA

SORTIDA A SIURANA 28 DE NOVEMBRE DE 2010

Amb una mica de retard hem sortit de Cornudella per pujar a Siurana pel camí ral. Un cop allí hem esmorzat i fet un café al bar local. Avui tot anaba una mica a l'ample. Desprès hem passat pel castell, o el que en queda de pas a la Trona.

A la Trona una fotografia de record i avall fins la pista del molí de l'Esquirola i mas de Candi. Per ella hem anat a trobar altra cop el camí ral pel que hem fet cap a Cornudella.

Com dic avui tot anaba una mica a l'ample, hem sortit tard per fer una excursió fàcil i curta i hem acabat mes tard que mai. Però be. El temps ens ha respectat, fred, però serè.

Assitents: Albert, Elvira, Jaume, David, Lluis, Pepa i Jordi de Riudecanyes i Carmina, Adrià, Pep Joan, Joan, Tiste, Noelia i Judit de Duesaigües (empat) total 14

Teniu la ruta però penseu que no es del tot exacte. Inclou alguna passejada i alguna aturada i giravolt que hem fet

RUTA


FOTOGRAFIES DE LA CAMINADA

ELS GORGS 14 DE NOVEMBRE DE 2010

Aquest diumenge haviem d'anar a La Torre de Fontaubella i per diversos motius no s'ha fet la caminada.

A mes tampoc hi havia participació, sigui per un motiu o per altra, els participants habituals no podien venir.

De tota manera en Pep Joan i la Judit si han fet una bona passejada per un lloc al que haurem d'anar algun dia.

Son els Gorgs del Mas dels Frares que hi ha sota del mateix mas, vora el Molí de l'Esquirola i que es formen pel Barranc de la Canaleta.
Quan tenen aigua com ara son molt bonics i a l'estiu permeten una bona banyada.

Per anar-hi hem de fer una caminada radial i deixar vehicles a cada punta.
Hem d'organitzar aquest sistema per altres vegades.

MOTLLOR 24 D'OCTUBRE DE 2010

ATENCIO SEGUIDORS

Aquest bloc estarà dedicat exclusivament a ser un històric de caminades socials.
L'associació te un nou blog per tota la seva activitat social i pública

us he de fer seguidors de

www.bescornalbou.blogspot.com

Hola a tots/totes:

al cim del Motllor

A les 8 del mati i a Riudecols ens hem trobat el grupet de la fotografia per iniciar la ruta al Motllor, el cim mes alt a la nostra vora, 914 metres.
A Riudecols agafem el sender que ens puja a Puigcerver i que es marcat amb senyals de PR tot i que poc clares en algun moment.
El bosc es fresc gràcies a les darreres pluges i es ple d'arbres que donen ombra i el fan acollidor. Veiem senyals de bolets tot i que no en veiem cap de bo per ficar al cistell.
Sembla que no, però el sender va pujant.

ermita de Puigcerver

Arribem a l'ermita i esmorzem tancats dins el bar protegits de la fresca del dia. Desprès ens fem la fotografia que veieu  com a criatures, sort hem tingut que la barana a resistit.
Ara seguirem el GR7 per la pista que porta al coll d'Alforja. A 2 kms de l'ermita ens desviem a l'esquerra per agafar un sender que baixa a Porrera i el deixem immediatament per agafar-ne un altra a la dreta que es el que puja al Motllor. I puja  poc a poc, però puja.
Al final fem cim, hem estat 2 hores i 40 minuts caminant i n'hem passat 40 en aturades per fer 9.410 metres.
Tenim la sort que ens acompanya la metereologia, tot i les amenaces de fred i vent fins i tot fa calor, en algun moment.
Al cim fem recompte d'assitents:
de Reus, Oxana i Helena
de Riudecanyes: Jordi, Pere Joan, Pere
de Duesaigües: Pep Joan, Joan, Noelia, Carme
Jordi Colell i Neus Hernandez de fora però amb arrels de Duesaigües que venen per primer cop.

sender de Riudecols a Puigcerver

Retornem pel mateix camí, si volguessim fer-ho diferent hauriem de fer una gran volta i, per avui, ja en hi ha prou. Durant la caminada es parla d'anar a fer-ne alguna en zones mes llunyanes que poden exigir dormir fora de casa; quedem que farem una enquesta via mail.
De baixada els especialistes troben una bona collita de pebrassos.
També ens aturem per veure una antiga canalització d'aigua de la que en queden les arcades.
A les 14:00 altra cop a Riudecols, i desprès de 6 hores d'activitat donem per acabada la caminada del dia.
Fins la propera.







Us afegeixo el track de la caminada

http://www.everytrail.com/view_trip.php?trip_id=862648&code=91ab21ecb693c108b261bf30ec199a5f

Com podeu veure, vaig prosperant i oferint nous detalls.

2010

Ja oloro el final de l'any. Ja les olives maduren i la setmana vinent començaran a collir-les per ficar-les al molí i obtenir el preciòs liquid daurat, llefiscós però amb un sabor únic i unes caracteristiques meravelloses.
S'acaba 2010. L'any que hagues havut de saltar-me. Un dels meus anys negres e principi a final.
No relacionare totes les coses que m'han anat passant, no serviria de res i sols han estat negatives per a mi i tampoc han estat tan negatives si miro al meu voltant. He pogut menjar, vestir-me, tinc salut .... puc demanar res mes quan hi ha tanta misèria al mon, al meu voltant? Em sembla que no.
De fet, però, tot es relatiu. En termes generals soc afortunat i he de donar gràcies a estar on i com estic, mirar de gaudir-ho cada dia i a cada instant per que si fem una mitjana, segurament jo estic molt per sobre d'ella.
Aixó no vol dir que, mirat individualment, aquest any que he viscut hagi estat un dels mes nefastos que recordo i tinc ganes s'acabi d'un cop per poder afrontar el 2011 amb renovades il·lusions.
De moment he de viure els dies que es presenten de la millor manera possible.

CAMINADA AL MONTSANT

el grup de valents a la Corbatera

A la nit ha plogut, però a la hora de llevar-nos ja sols queden alguns núvols poc amenaçadors i els carrers donen la sensació que no ha plogut pas tant com anunciaven, si mes no a Riudecanyes.

Ja seria mala sort que avui també la pluja ens fes desistir de la caminada, com la darrera del mes passat a Pratdip.

A ls 08:00 a Albarca hi fem cap Noelia, Carme i Silvi de Duesaigües i en pere, Pere Joan, Toni, Pepa i jo mateix.

Aqui el temps no sembla tant bo però gairebé sense preguntar res comencem a caminar, tenim ganes de pujar a aquesta muntanya.

Pas del Gat

Hi ha boira que ben aviat comença a plorar i ens humiteja. Pugem pel Grau Major que durant un bon tros de la seva part superior es camí cimentat.

Quan arribem al pla del Grau, 1000 metres,  ens hem de cobrir be ja que, poc a poc, l'aigua va calant. Ara entren en un bosquet que promet bolets.

Finalment La Corbatera amb el seu vèrtex geodèsic, 1166 metres sobre el nivell del mar. Fa fresqueta i humitat. Decidim esmorzar mes avall.

Trobem la senyal de baixada i girem, cal anar en compte, ja sabem que el Montsant es ple de còdols que et fan lliscar quan menys ho esperes. Aviat arribem a un cable que ens ajuda a entrar a l'estret pas del Gat. Sort que les dones que portem avui son valentes no es queixen i passen. Som en un bosquet que també promet bolets.

Mes avall trobem la font del Manyano, desprès la pista que ens mena al corral del Tomaset. Els temps va aguantant. Mes avall arribem al barranc dels Pèlecs que seguim en direcció a l'ermita. En arribar a l'Ereta i donat que portem un bon ritme i es d'hora decidim pujar al Portell del Peret per anar resseguint el cingle.

Llàstima de la boira que no ens deix gaudir de la vista que ofereix caminar pel cingle. A sota tenim l'ermita de santa Magdalena i Ulldemolins, serra La Llena a l'altra costat i Prades. Sabem que hi es tot, però no ho podem veure.

ermita del Montsant

Seguint el sender fem cap a l'ermita de la que baixem pel grau de la mare de Dèu que va a petar al de Belart. Costa baixar amb els còdols, i l'aigua, sols tocar un arbret ens cau tot d'aigua a sobre. Quan arribem a la pista que ve sta Magdalena ja plou una mica mes i fem via per arribar als vehicles on, els previsors, tenim roba de recanvi.

I per avui prou, una mes al sac.

CAMINADA DEL 4 DE SETEMBRE DE 2010

pujant per la trialera de la font del Gatell

Dissabte, 4 de setembre de 2010, set i mitja del matí. Fa una temperatura agradable que promet un dia calorós.

Sorpresa. Ens reunim 36 persones per caminar, sera la participació mes nombrosa de la nostra curta història. Be, tindrem un altra fita per superar en el futur.

Aquest cop hi ha força puntualitat i sortim a les 07:35 en direcció al camp de futbol nou, planot de la Patrona,el Xiprerot. Aquí alguns ja es trauen els camalls dels pantalons per que la calor ja es fa notar i tot es pujada.

Seguim vers la font del Gatell i el sender que ens puja fins al camí de Porrera on fem una primera aturada per ajuntar el grup. Potser hem sortit una mica forts i portem persones de molt diferent preparació física.

esmorzant al collet del Vicari

Un cop reunits seguim el camí de Porrera en direcció al Coll de la Teixeta. Arribant al coll del Vicari, per on arribaba la carrerada que pujava de Duesaigües ens aturem per esmorzar.

Aqui es on fem recompte de les persones que venen i que son:

LA SELVA: Gemma

VILANOVA: Llorenç i Anna

PORRERA: Jaume, Joan, Pau, Sergi, Genis i Jana

RIUDECANYES: Pere, Pere Joan, Ernest, Jaume, Anselm, Miquel, Jordi P., David, Toni, Pol, Lluis i jo.

DUESAIGÜES: Nuria, Carme, Judit, Pep Joan, Toni, Margarida, Pol, Joan, Silvia, Adrià, Rosa Mª, Montse, Jordi, Bertran i Elisenda.

antenes del coll de la Teixeta

Pareu atenció: Dues persones de Vilanova. Aixó si es un èxit de participació total. D'ença de la caminada que varem fer al seu poble que ningú mes havia participat en aquestes caminades. Ara ja sols queda que participi algú de l'Argentera.

També cal fer notar que avui tenim la participació d'un grup de joves de Riudecanyes que tampoc solen venir per que els diumenge matí dormen.

Be, un cop passada la broma el grup es divideix, els mes agossarats volen provar una drecera que en 20 minuts els conduirà a la cresta. La resta seguim el camí mes fàcil.

Tot pujant visitem la font de l'Abellar, seca totalment i desprès enfilem la directa pujada passant per la vora d'uns preciosos teixos del que ja en queden pocs, malhauradament.

font de l'Abellar

Amb mes o menys bona cara, suats i mancats de respiració anem arribant al cap de munt del grauet. I ens trobem amb els qui han pujat per la drecera. Aqui tenim una panoràmica excepcional. El Molló, Puigcerver, Tarragona, Cap Salou, Miami, Escornalbou, l'Areny, La Mola, Falset, La Fatarella, Gratallops, i el Montsant. Mes o menys. El dia es ras, no hi ha núvols però a la distància la calitja no deix veure gaire lluny, així que no podem veure el Delta.

A partir d'aquí el camí segueix la serra per la vora del cingle i es força pla. Si des de el capdevant de la caminada mires enrere fa goig veure tot una corrua de persones que s'allarga seguint el perfil de la serra.

Poc a poc arribem al grau de l'Enderrocada, o be el Portalot, segons en Jaume. Es evident que això dels noms dona per moltes discusions.

caminats perfilant la serra

Entre les tradicions d'un poble i de l'altre i el que diuen els mapes cada racó, camí, pedra o lloc pot tenir mees d'un nom.

Seguim endavant i entrem ja al parc eòlic i mes endavant fem cap a la baixada coneguda com portell del Peiró per on anem a l'Argentera.

En arribar al poble ja alguns desesperats on ficat la directa i no esperen res. La resta anem fent camí amb mes calma. Visitem la font del Pastor, també seca i al poble fem aigua en una font.

Finalment a les 13:30 entrem a l'Ateneu per fer una beguda i refer-nos de la set i el calor.

Els qui han caminat apressats ja ens hi esperen i alguns de Duesaigües desapareixen dins casa seva a canviar-se ràpidament de roba i sabates.

Tots hem arribat sans i estalvis i hem gaudit d'una magnífica caminada, d'un bon dia de Sol i de bona companyia. Hem fet un rècord de participació i han vingut persones per primer cop. Qué mes podem demanar?

Gràcies a tots per participar i us espero el proper dia 19

NOCTURNA 2010

                                                                         EXIT TOTAL
Així, ras i curt es pot definir el que va passar la nit del 24 de juliol del 2010 a Duesaigües.
Portavem una pila de dies preparant els detalls, cobrint les possibiltats d'error, les variables. Res podia fallar, calia tenir-ho tot previst. Nervis, stress, patiment.
Ha valgut la pena, sincerament, tots aquells qui hem fet alguna cosa, hem dedicat temps, esforços ens podem donar per ben pagats.

Les imatges parlen elles soles

Esperavem que arribessin mes aviat i varem patir una mica, però al final gairebé tot-hom va fer cap. Teniem 276 inscrits efectius passats per banc, però ens varem veure desbordats pels inscrits de darrera hora.

Al final 324 persones varen fer la caminada i unes 40 erem a la organització.

La nit va ser serena i fresca, ideal per caminar. La llàstima dels núvols que varen amagar la Lluna, convidada que havia d'esser la principal. De tota manera hi havia prou claror com per poder caminar sense llum durant gran part del recorregut.

Tot va funcionar a la perfecció i no va haver-hi cap accident, algunes pelades per caigudes sense importància que varen ser ateses a l'ambulància de servei i poca cosa mes.

Les opinions recollides al final de la caminada eren totes positives, ruta, organització, atenció dels controls, tot. Cal reconèixer que tambe ens varen dir alguna cosa que va fallar però aque ningú va donar-hi una importància cabdal. A nosaltres ens serveix per l'any vinent, per saber que hem de millorar.

De tota manera l'any vinent ens equivocarem ens d'altres coses. No som perfectes.

Al final xocolata i coca i glopets de mistela o vi ranci, una estona de descans epserant l'arriba dels darrers i pe fer els sortejos.

Dades curioses. La capcelera va sortir a les 21:55 i va arrribar a les 23:55. L'escombra va arribar a la 01:00.

Hi havia 85 persones de Riudecanyes, 36 de Duesaigües, 1 de l'Argentera i 2 de Vilanova.

9 persones del Pais Basc, 8 de Bilbao i 1 d'Artea. Una ucraniana, dos argentins. 78 persones que no indiquen poble.

Enguany no sabem l'edat del mes gran ni la del mes petit. Son detalls a millorar.

Ens quedem en els 324 caminants. L'any passat erem uns 220. l'any vinent haurem de ficar un "numerus clausus" no podem deixar que s'ens escapi de les mans.

I un altra deltall, aquella mateixa nit hi havia 4 esdveniments mes a les rodalies, amb això vull remarcar que atraure 324 persones cal considerar-ho un èxit.

I per això vull felicitar, primer als caminants, per la seva confiança en nosaltres. I desprès a tots aquells que van fer alguna feina, la que sigui, per que sense ells no es possible endegar i portar a terme un esdeveniment com aquest.

Tot i que pugui semblar fàcil, ningú sap la feina que ho ha darrera una senzilla caminada com aquesta, les hores que comporta, els esforços.

Vist el resultat ara ens atrevirem a reptes mes grans dels que ja en parlarem. Aviso als socis i simpatitzats, ens tocarà pencar i molt.

Valdrà la pena.

De moment assaborim l'èxit tingut, reposem-lo una semaneta i desprès a pencar per al futur.

NOCTURNA 2010

Diumenge, 11 de juliol. Fa la calor típica de l'epoca. Hem decidit trobar-nos a les 07:30 a la plaça 15 d'agost de Duesaigües, per que .......
EN 14 DIES FAREM LA SEGONA NOCTURNA DE LA BARONIA
i ens cal preparar-la, asignar els punts de control, com arribar-hi, que portar i tot plegat. Sembla una rucada pero muntar una caminada porta feina encara que sigui curta i senzilla com aquesta. Aquesta mobilitzarà unes 30 persones tenint en compte que alguna d'elles duplicarà o triplicarà la feina. Potser som una mica exagerats però volem tenir-ho tot controlat, previst, amb les respostes preparades i potser ens passem una mica.
L'any passat tot va ser mes improvitzat i va funcionar pero reconec que varem estar de sort i aixó no passa cada any.
Be, a l'hora senyalada tots som alli menys un que arriba tard i després es perd, increible. Alguns dels convocats fallen; els haurem de fer venir especialment un dia d'entre setmana. Hi ha gent jove i ara a l'estiu la festa es la festa.
Sigui com sigui comencem a caminar. Els dos de la capcelera al davant aprenent-se el camí de memòria, si ells es perden si que l'haurem ben cagat. Ja els atabalaré durant aquets 15 dies.
A mida que anem passant pels punts assenyalats anem indicant a les persones indicades on es queden i com arribar-hi.
Ja de tornada tots coincidim en que el pas del bosquet damunt el planot de la Patrona es el lloc mes conflictiu i per això decidim dedicar-hi mes personal a fer de guia.
Retornem al poble i anem a la piscina per comentar la jugada i repasar les feines i les asignacions.
Abans de migdia hem acabat.

Be, ja no hi ha volta enrere, ara ja sols queda descomptar els dies i esperar que tot surti be, que ningu prengui mal, que tinguem l'assitència prevista i, sigui com sigui, vingui qui vingui, que tot-hom gaudeixi d'una bona caminada de nit, que es el que mes importa.
A la fotografia som al collet de les Cinc, just al lloc on hi haurà un control i avituallament.
Aprofito per agraïr a tot hom la col·laboració donada. Això d'organitzar coses, encara que agradi, de vegades es fa pesat; però en dies com avui en que tens l'ajut desinteresat de moltes persones ho agraeixes. I he de dir que hi ha ajuts molt importants de persones que no surten a la fotografia i a les que tambe els ho vull agraïr.
Apa, la propera comunicació sera un cop feta la caminada i confio, espero, desitjo, anhelo, necessito surti d'alló mes be. Per l'esforç que hi dediquem, per la Baronia.
Passeu-vos-ho be

NETEJA DE CAMI PER LA NOCTURNA

La nocturna d'aquest any havia de passar per un tros de camí perdut per poder fer el tancament del cicle. A mes coincideix que aquest tros forma part de l'antiga "drecera de Pradell a Duesaigües". Surt del Collet dels Xiprers i baixa fins al Planot de la Patrona on ja hi ha una pista de manteniment de torres eléctriques. Tot això segons el mestratge dels vells coneixedors de camins i les traces que en queden a l'Institut Cartogràfic de Catalunya.
Així que el dissabte 5 de juny ens ajuntarem en Toni Boladeres i en Pol, Josep Joan Salvado, Jordi Matas, Albert Folch, en Raül de l'ADF de Duesaigües i jo mateix armats d'aixades, xurrracs, tisores, desbrossadores i aigua.
Amb un parell d'hores varem deixar el camí net i a punt de passar-hi. Ja veureu que bonic ha quedat.

CAMINADA DE JUNY

Com anem?
El passat diumenge 13 varem fer la darrera caminada de la temporada. Carme, Silvia i Joan, Pep Joan i Judit, Toni i Pol, Pere, Pere Joan i Jordi ens varem aplegar a les 07:30 a Colldejou per pujar a la Mola.
A Colldejou agafem el GR que surt de pla per anar a trobar el Coll Roig, es un sender força bonic que va vorejant la part sudest de la Mola una mica per sobre de la carretera de la Torre de Fontaubella; gairebé sempre cobert de pins. De moment el dia es fresquet i permet caminar a gust. A dalt sembla haver-hi boira i confiem en que el Sol l'esvairà.
Abans d'arribar al Coll Roig agafem una drecera i anem a trobar el GR que puja. Aqui si que ja suem per que la pujada exigeix esforç. Algú ha netejat el cami i es fa molt be. La corda que hi havia al grauet ha desaparegut; millor trobo no calia per que no ha ha cap dificultat.
Anem a visitar la cova i esmorcem. Gaudim d'una panoràmica espaterrant, la boira es baixa i ens permet veure els dos dist finals de la serra de Montsant apareixent per sobre d'ella. Fantasmagoricament, un molí de vent també treu les seves aspes. I allá baixa, a la dreta, el mar llueix sota el sol de quarts de nou.
Som uns afortunats! Quina meravella de muntanyes tenim!
Desprès d'esmorzar agafem el camí de cinglera per anar a trobar la canal del Mig. Cap dels qui m'acompanya havia passat mai per aquest camí i els agrada força. Vas tota l'estona amb la paret de la Mola a l'esquerra i la vall a la dreta. Poc a poc apareix als nostres ulls, La Torre, Pradell, Marçà, Falset i d'altres localitats, menudes en la distància, amb els camps verds o d'altres tonalitats totes vives, fortes ara ja tot sense boira. Tot un espectacle de pau i serenor per la vista.
Arribem a la canal del Mig i ens enfilem per les pedres. Un porc senglar menut no les ha sabut baixar i ha quedat estès al seu peu. Ara alimenta al sistema, no se'n perdra res. Enfilar-se ja li costa una mica mes a segons qui, però en Pol gaudeix ara que pot fer de cabreta i en Toni no para de fer fotografies.
Dalt La Mola el dia es esplèndid. La trespassem per anar a trobar el GR que puja del coll del Guix. Dubto una mica per on passar però aviat ho trobo i anem baixant.
Ja un cop a baix el camí es fàcil fins Colldejou.
Anem a la societat a beure una coseta i desprès comprem formatge de cabra artesà que fan al poble. Vala la pena aprofitar-ho.
I aqui s'acaba. Ara ja nomes queda la NOCTURNA el 24 de juliol i desprès fins a setembre. Juliol i agost son massa calorosos pr caminar, tot i que enguany no sembla pas ho hagin d'esser però ...
Fins a la propera.

des de la Mola la serra de l'Argentera

Toni Boladeres

CAMINADA DE MAIG

Hola a tots:
El passat 9 de maig varem fer la caminada del mes. Malhauradament va coincidir amb diversos esdeveniments que varen impedir tenir una bona assistència. Be, es un fet amb el que es possible trobar-s'hi algun altre cop.
En Pep Joan, Adrià, Pere Joan, Pere, Pepa i Jordi varem fer cap a l'estació de Pradell de la Teixeta i d'alli ens dirigirem a Pradell de la Teixeta pel camí dels Ràfols, el camí de les Guixeres fins arribar a les portes de Pradell.
Allí s'agafa el camí del Barranc de la Cova Tornera i es puja fins a la serra, concretament al lloc conegut com l'Enderrocada, d'on baixa un senderò que condueix a trobar el camí de Porrera i que no es marcat a l'ICC (http://www.icc.cat/). Si pugem fins al collet de les Cinc trobarem una pista coneguda com la Drecera de Pradell que ens pot baixar fins al Mas de la Xirivia.
Allí, justament on hi ha tres xiprers, un d'ells força vell, i per damunt un marge hi passa l'antic camí de Duesaigües a Pradell; ara es perdut, però el recuperarem ben aviat.
D'alli i pel Planot de la Patrona i altres ja baixem a Duesaigües passant per la vora del camp de futbol nou.
Si voleu veure la ruta visiteu l'adreça:

http://www.everytrail.com/view_trip.php?trip_id=620311&code=5f7aff59995f5cef42a3cfa758ce2443

El dia de la caminada se'm va apagar el GPS i per aixó avui he tornat a fer la caminada, amb la lleugera diferència que avui sí he entrat a Pradell.
Espero us agradi.

esteu amatents al mail i al blog.
S'esta coient la caminada nocturna i estem ja en els darrers preparatius. A tots aquells que slu socis o que penseu esser-ho, mancarà la vostra col.laboració.

Ja us puc anunciar que el proper dissabte 5 de juny hem d'anar a netejar 200 metres de camí amb tissores de podar, aixades, xurracs i altres estris.

La propera caminada será sobre el 13 de juny i la muntarà en Josep Joan, ben segurament al Molló, una de les muntanyes mes altes de la rodalía.

Fins aviat.

ja gairebe dalt de tot del barranc de la cova tornera

FUNDACIO I CAMINADA DE MARÇ

Divendres, 12 de març ens varem trobar uns quants a l'Ateneu de Duesaigües per donar naixement a l'ASSOCCIACIÓ ESPORTIVA BARONIA D'ESCORNALBOU. Durant uns 90 minuts varen dialogar sobre els 12 puns de l'ordre del dia. Naturalment va haver-hi acord i es va fundar l'ASSOCIACIÓ. Ara nomes queda resoldre la questió de la paperasa, portar-la a Hisenda, a la Generalitat i, finalment, a la FEEC.
Personalment, en el meu caràcter de promotor de la idea, sols puc expresar la meva satisfacció per l'exit del projecte i el meu agraïment a les persones que varen assitir a la reunció fundacional. Ara ens queda un repte molt mes complicat que es el de donar-li vida continuada, que el projecte no es quedi en anecdota, ens caldrà promoure l'assistència de noves persones amb ganes de fer alguna cosa desprès de nosaltres.
Però pas a pas. L'experiencia em demostra que tot va arribant.

Avui 21 de març hem fet la primera caminada despres de la fundació de l'associacio. Avui es tractava de posar en practica el nostre vessant solidari amb la muntanya.
Les nevades i ventades d'aquest hivern han malmés molta vegetació de manera que molts camins estan impracticables. A l'Argentera en hi ha men d'un.
Un d'ells es el de la Font dels Ermitans, un lloc bonic entre els que ho son. Un lloc que no figura en gairebé cap mapa. Si cerqueu a l'ICC em sembla no hi es, ni tan sols els camins que hi donen accés. Esta situada a mitja alçada de la paret de muntanya de la serra de l'Argentera, sota unes grans roques de pedra rodena i enmig d'elles brolla l'aigua. Per arribar-hi cal passar el pas de Gatameus o be donar el tomb per dalt i entrar per darrera. Els accesos estan mig esborrats.
Be, la questió es que les nevades de l'hivern havien tombat alzines, arboços i d'altres plantes obstruint el camí.
Ara ja esta net. L'ASSOCIACIÓ ESPORTIVA BARONIA D'ESCORNALBOU l'ha netejat i ha quedat un camí evident i fácil de practicar. A mes en Jordi Matas Oliva ha netejat a fons tot el lloc de la font.
D'alli hem pujat a la serra per un camí mig oblidat i que ens caldrà marcar per que esta molt desdibuixat. Et porta al peu de l'antic GR, enfront del molí 404 del parc eòlic del Trucafort.
Finalment hem baixat pel portell d'en Peirò per passar per la font del Pastor i tallar dos enormes arboços que havien caigut i obstruien el pas.
Hem fet una bona feina. La contrapartida es que les motos segueixen pujant pels mateixos camins i malmentent-los.
Un cop arribats a l'Argentera ens hem trobat un esplendit vermut ofert per l'Ajuntament de la vila en agraïment al nostre esforç. Cal dir que, per aquestes coses, en Lluis María es únic.
En la meva opinió personal em sembla ens podem donar per satisfets, tenim una Associació que será potent i el seu inici no ha pogut ser mes generós i amb èxit.
He de dir que hem sigut 17 persones:
de Riudecanyes: Jordi, Jordi, Pere, Joan Pere, Ernest, Pepa, Mari Pau i Albert
de Duesaigües: Silvia, Joan, Rosa Mª, Josep Joan i Carme
de Barcelona: Toni, Pol. Jordi i Montse
de Reus: Jordi.
Tot plegat 18 persones. No es un èxit?
Ara a l'abril farem festa i al maig hi tornarem.

tota la penya. sota la roca la font dels ermitans

FUNDACIO I CAMINADA DE MARÇ

El passat divendres 12, a l'Ateneu de Duesaigües va tenir lloc l'Assemblea fundacional de l'Associacio. Vull agraïr a totes les persones que varen assistir la seva voluntat i ganes de tirar endavant un projecte.

Desprès d'uns 90 minuts de diàleg es pot dir que ja tenim ASSOCIACIO ESPORTIVA BARONIA D'ESCORNALBOU.

Ara nomes queda resoldre el tema dels papers i presentar-los als organismes oportuns, cosa que esperem fer durant abril i maig.

Avui, diumenge 21 de març hem fet una caminada, la primera despres de la fundació i li hem donat un caire solidari. Les nevades i ventades d'aquest hivern han malmés molta vegetació i han obstruït molts camins. A mes cal donar a coneixer algun indret que, tot i proper, no es massa conegut.

Sortint de l'Argentera hem pujat als Estrets, allí s'agafa la pista de manteniment d'unes torres elèctriques i desprès un sender. Nomes entrar a ell ja hem ficat les eines a les mans per començar a tallar tot el que feia nosa. Alzines, romers, arboços, aritjols i d'altres plantes han estat acabades de tallar i apartades del camí.

Finalment hem arribat a la font dels Ermitans, lloc poc conegut per que el camí era una mica perdut, situat a mitja alçada en la paret de la serra de l'Argentera i que tampoc figura als mapes de l'Institut Cartogràfic Català (ICC). Ara el camí es evident i net. A la font s'hi arriba havent de superar el pas de Gatameus que tots hem passat, fins i tot aquells que tenen una mica de vertìgen. Al final hi ha el lloc de la font, situat entre unes gran roques de pedra ròdena entre les que hi brolla l'aigua.

Vull remarcar que en Jordi Matas Oliva, s'ha quedat a netejar-la en profunditat.

La resta hem pujat sobre la roca per esmorzar. Desprès hem seguit un sender mig perdut que caldrà marcar per arribar dalt la serra.

La baixada l'hem feta pel portell d'en Peirò a fi de passar per la font del Pastor i traure un parell d'arboços, dels grans que he vist, i que obstruien el camí.

De tornada a l'Argentera hem tingut un esplèndit vermut ofert per l'Ajuntament del la vila en agraïment a la neteja del camí. Cal dir que el seu Alcalde, en Lluis Marí, se les pinta sol en aquets afers.

Es la meva opinió personal que ens podem donar per mes que satisfets. Tenim una associació esportiva i hem fet el nostre primer acte solidari amb la muntanya amb bona assistència de persones, que mes podem demanar?

Assitents:

De Riudecanyes, Jordi, Jordi, Pere, Joan Pere, Ernest, Albert, Pepa i Mari Pau.

De Duesaigües: Silvia, Joan, Rosa María, Carme, Josep Joan

De Barcelona, Jordi, Montse, Toni i Pol

de Reus, Jordi

CAMINADA DE FEBRER

Un cop tancat el cicle pels quatre pobles de l'Argentera, Duesaigües, Vilanova i Riudecanyes tocava fer una caminada fora d'aqui; aixì es que varem decidir anar al Montsant; quin altre lloc mes emblemàtic podiem trobar? Cert que aquella serralada presenta alguna dificultat però valia la pena intentar-ho. Fins ara les caminades havien estat molt fàcils i també era interessant veure fins on arriba la capacitat de cadascú; ara ja ho se, ja començo a saber fins on puc arribar i qui pot venir sempre i qui algun dia no podrà venir. Be, la questió es que a l'hora indicada ens varem trobar a l'aparcament de la Cartoixa de Scala Dei. Aprofitant un tros de GR ens encaminarem a trobar el camí d'accés al grau de l'escletxa. A les primeres de canvi tres es varen quedar. Els demés varem pujar a bon ritme. Encara bo que l'escletxa la varem fer de pujada perque en sentit contrari impresiona molt mes haver d'atançar-se al tallat. En arribar dalt de tot un fort vent i la humitat ens varen fer tapar amb tot el que portavem, el dia nuvulós i sense Sol no convidaba gaire a fer experiments, no feia massa fred. La vista era bona i veguerem Falset, Marça, La Figuera, Torroja i molts altres llocs. Varem esmorçar sota unes alzines força grans i despres continuarem fins al mas de l'estrem que ara han refet i pot servir de refugi si es te la clau. D'alli ja tocava baixar pel grau de l'enderrecada, amb un parell de punts complicadets i desprès la típica baixada/pujada del Montsant de forta pendent plena de còdols que exigeix els genolls i l'equilibri. I si no s'hi està acostumat encara mes. Però la valenta gent de l'ASSOCIACIO ESPORTIVA ESCORNALBOU ho supera tot. Baix a la pista trobem el mas de forçans, desprès el mas blanc i, finalment, per una drecera, varem fer cap a l'aparcament on retobarem als tres que s'havien quedat. Just en aquell moment es va ficar a ploure lleugerament. Sort que varem tenir. Desprès una beguda al Rebost de Scala Dei i cap a casa. ASSISTENTS: 6 de Duesaigües: Carmina, Silvia, Carme, Josep Mª, Josep Joan i Noelia 8 de Riudecanyes: Elena, Jordi, Pepa, Jordi, Jaume, Jordi, Pere i Pere Joan 4 de Barcelona/Duesaigües: Montserrat, Toni. Pol i Jordi 2 de Cambrils: Sonia i Pere 1 de València: Susana Total 21 persones. No varem batre el record de la darrera caminada, 24, però es un èxit aquesta participació. Em felicito a mi mateix pel poder de convocatòria i m'anima a seguir i felicito als assistents pel seu anim i coratge, es un motiu mes per no defallir i anar muntant caminades. Gràcies a tots vosaltres pel vostre recolzament. Fins el proper 21 de març

4ª CAMINADA

Ja havia oblidat ficar aqui el record de la quarta caminada de l'associació. Aquest cop tocava sortir de VILANOVA D'ESCORNALBOU i donat que el trajecte era curtet varem sortir a les 9 del matí. Pel camí de Mont-roig i/o de l'ermita de la Roca varem iniciar la ruta. En aquest tros el camí es pla, ample i feia de bon caminar i anar xerrant entre tots. Un cop sota l'ermita ens varem desviar per agafar el camí dels Carlins fins a trobar el trencall que puja per les escales del diable i la Cova Foradada. A les escales hi varem ficar una cordeta per donar mes seguretat; qui les hagi fet ja sap son petites i molt dretes i, per aixó, vaig decidir fer-les de pujada. Si vas cara amunt no tens temps de veure el que hi ha sota i no t'agafa ni por ni vertígen. Mes endavant s'arriba al mirador. La majoria varem decidir baixar a fer una visita a l'ermita i despres varem retornar al mirador per esmorçar. Un cop refets varem seguir pujant cap el Pla de l'Areny, baixar i tornar a pujar a l'Areny per tornar a baixar per l'altra costat i tornar a pujar a Rifà tot vorejant les pedreres. Desprès varem continuar per la pista que baixa de les pedreres i ens desviarem pel sender antic camí a Colldejou per tornar a arribar al poble sobre les 13. Aquest cop també varem batre el rècord d'assistents: 24 i us en faig al relació De Vilanova: Pilar, Joan Enric, Elisabeth, Mª Carme, 4 De Duesaigües: Mª Carme, Noelia, Carmina, Adrià, Joana, 5 De Riudecanyes: Jordi, Elena, Toni, Pepa, Pere, Jordi, Pere, 7 De Reus, Josep Joan, Oksana, Helena, 3 De Cambrils: Pere, Sonia , 2 De Montbrió: Jordi, María i Andrei, 3

Com veieu hi ha mes d'un nom repetit però no fico els cognoms, fora massa larg i complicat. Ja ens anirem coneixent.

Avui he anat amb la meva companya a revisar la propera ruta que serà pel Montsant. El camí está perfecte i el Montsant preciós. Si aquell dia la meteorologia no acompanya tenim preparades alternatives, excepte per si plou.

Per cert, ens pocs dies fare la convocatòria per la reunió fondacional de l'Associació.

Be companys, fins la propera i bon camí

CAMINADA DE GENER

Aixó funciona. Ara ja ningu s'apunta abans de venir, simplement el dia i hora anunciats apareixen. I casa cop mes. Perfecte. En primer lloc vull felicitar a l'ajuntament de Vilanova perque en rebre la comunicació de caminada la reprodueix i la reparteix pel poble per fer-ne puiblicitat. Gràcies. Be, anem al gra. A les nou del matí ens trobem: De Vilanova: Pilar, Joan Enric, Elisabet i mª Carme, 4 De Duesaigües: mª Carme, Noelia, Carmina, Adrià i Joana, 5 de Riudecanyes, Toni, Pepa, Pere, Jordi, Pere, Jordi i Elena, 7 de Reus, Josep Joan, Oksana i Helena, 3 de Cambrils, Pere i Sonia, 2 i de Montbrió, Jordi, María i Andrei, 3 Total 24. RECORD. Tres persones mes que la darrera caminada de desembre. A veure si a la de febrer arribem als 30. Hem fet el camí previst. Sortint de Vilanova pel camí de Mont-roig. Desprès l'hem saltat per agafar el camí de la Roca. Abans d'iniciar la pujada definitiva hem desviat a la dreta pel camí dels Carlins a fi d'anar a trobar les escales del diable i la Cova Foradada. Del mirador hem baixat a l'ermita i esmorzat al mirador. La vista des de alli es molt bona pero aquesta diumenge i havia una mica de boira. Desprès d'esmorzar hem reprès la caminada pujant al Pla de l'Areny, a l'Areny i encara a Rifà tot vorejant les pedreres. D'allí i per l'antic camí de Colldejou, altra cop a Vilanova. Sobre les 12:45 hem acabat la jornada. Avui ha estat curta i suau. La caminada d'avui ha servit per donar a coneixer algun camí nou i que potser aviat desapareixerà ja que aviat formarà part dùna pedrera. Ja m'estan be les pedreres, per que sense peatge no hi ha progrès, pero ens haurien d'ajudar a conservar els camins. Hem de demanar i presionar als ajuntaments afectats, Vilanova i Duesaigues per que obliguin a les pedreres a conservar els camins i els drets de pas. Podria ser una de les feines de l'associació. AVIS: la caminada de febrer será `la setmana despres de carnaval i al Montsant.