NEVADA

Hola a tots/totes: Les nostres muntanyes estan precioses vestides de blanc. Els qui vivim aqui, nomes traure el nas per la finestra o la terrassa podem veure la Mola, Escornalbou, serra de l'Argentera i Pradell i fins i tot el Puig Mari i el collet Rodo o Porpallers tots coberts per una bona capa de neu. Volia fer una caminada per aqui o pel Montsant aprofitant que la neu dona una altra visió sobre les coses sobretot a nosaltres que no estem acostumats a veure el paisatge d'aquesta manera. He tingut la oportunitat d'anar algun cop al Montsan despres d'una nevada i el trobo encara mes bonic que la resta de l'any. Aixi es que aquest matí, aprofitant que havia de medir uns camins per un projecte per al 2011 he deixat el vehicle al costat del Molí den Siurana i m'he disposat a caminar una estona. He pujat pel camí de Velles fins a Duesaigües. Allí he anat a trobar el camp de futbol nou i he pujat fins al camí de la Xirivía, allí per on varem passar fa dos diumenges els de l'associació, recordeu?. Be, fins aquest moment no he trobat massa neu. En arribar a la cruïlla d'aquest camí, amb el camí vell de Duesaigües a Pradell la presència de la neu començaba a augmentar. La font de la Xirivía era plena de neu. El sender que puja de la Font fins al camí de Porrera ha estat memorable, quantitat de branques trencades o abocades sobre al camí a causa del pes del gel aferrat a les seves fulles, el contrast d'algun arboç, encara amb fruit ben vermell contra el blanc de la neu, tot cobert i tapat, ben tapat per un mínim de 20 centímetres de neu. I nomes amb els senyals d'algun animaló. Tota la neu verge per a mi sol. M'encanta viure la muntanya així. Quan m'he adonat d'on m'havia ficat ja era massa tard per retornar, nomes podia seguir amunt. El camí de Porrera no estaba millor, sino pitjor, que hi farem!, avall a l'Argentera. En aquesta ruta en ser mes ample el gruix de neu era una mica superior. Allí si hi havia traces d'alguna trepitjada anterior a la meva. Per sort, a la primera baixada pel mas de la Xirivia hi havia la traça d'un tractor que devia pujar abans d'ahir i aixó m'ha permès caminar millor. Portava les sabates mullades i els bessons una mica carregats de caminar enfonsat a la neu. El traspassar l'Argentera ha estat una mia mes complicat ja que no hi havia neu però sí glaç, per sort no he caigut cap cop. Total, una magnífica caminada per un paisatge que no sempre tenim la oportunitat de veure i que em sap greu no poder compartir, però si que us recomano que, si podeu, no us el perdeu, val la pena. Volia penjar un video curtet però el sistema no em deix. Tinc fotografies, us en puc enviar alguna, si us ve de gust. Apa, passeu-vos-ho be

CAMINADA DE DESEMBRE

Aquest cop ningú m'havia confirmat la seva assistència de manera que pensava tindríem una caminada "intima", o sigui, que seriem quatre gats. Esta clar, però, que mai s'ha de perdre la confiança ni la fe en que les coses poden sortir millor del que un espera. Poc a poc al lloc de trobada ens hem aplegat en Gerard de Reus; en Toni de Montbrió; Toni, Pepa, Jordi i Elena de Riudecanyes; Carmina amb el seu fill Adrià, Elisenda i Jordi amb el seu fill Bertran, Margalida i Toni amb el seu fill Pol, MOntse i Jordi, Bartomeu i Mercedes, Mª del Carme, Silvia, Mª Rosa. Tot plegat 18 majors d'edat i tres valents. Un grup que feia força patxoca. Tal i com era previst hem sortir de Duesaigües tot seguint el camí que duu al monestir fins trobar el sender que ens ha conduit vora el mas de Maiets i desprès a l'Argentera. En aquest tros hem sofert el destorb de 7 motos de muntanya que, fent cas omís de les prohibicions, es fiquen arreu sense que ningú els deturi; es així com desprès trobem els camins malmesos per les seves corredisses. Voliem esmorzar a l'Argentera però tot i ser les 9 del matí el cafe encara era tancat. Pel camí de la Xirivía hem anat pujant i deixant enrere primer el cementiri i desprès la Font del Ferro, mes tard hem trobat la pisteta que mena a Duesaigües i una mica mes amunt hem trobat el lloc per on pujaba l'antic camí de Duesaigües a Pradell, avui gairebé perdut en la seva part baixa. Molt a la vora hi havia un bon espai escalfat pel solet i ens hem deturat a esmorzar, car ja els menuts començaven a reclamar alguna cosa que ficar-se a la boca. I també els grans. El dia acompanya per caminar, la temperatura no es gaire alta i el Sol escalfa el just, estem de sort. Acabat l'esmorzar hem continuat per la pista fins la Font de la Xirivia, avui dia ja seca i plena de brossa, tot i que encara es pot veure la bancada i el marge. D'allí en surt el sender que ens puja fins al camí de Porrera. Els menuts esbufeguen una mica però van seguint ben valents. Seguint el camí de Porrera o GR7 fins gairebé sota les atenes o Colls del Vicari ens hem desviat a la dreta, una mica camp a través, seguint senders desdibuixats i perdedors per anar a trobar la pista que porta a la caseta del Perfecto. Aquesta baixada de senders ha estat l'estona mes dificultosa alhora que divertida de la caminada ja que els guies no han sabut trobar el camí fàcil i hem anat baixant per on hem pogut. Cal aclarir que en cap moment hi ha hagut capa gran dificultat ni situació compromesa i hem fet cap al lloc adequat a la primera. Pel camí de l'Estevenet hem passat per davant de la dita caseta on encara hi ha la carrosseria d'un seat 600 abandonat i mes avall la d'un R8. Desprès hem connectat amb el camí dels Cairals arribant al poble pel camp de futbol vell. Una beguda i una estona de descans a l'Ateneu han completat la matinal. I ara ja fins passat festes. Gràcies a tots els assistents.

DESEMBRE

El passat diumenge 29 de novembre dos dels nostres, en Guillem i en Joaquim, varen participar a la mitja marató de Tarragona ja amb el nom de l'associació. Cal dir que varen fer molt bon paper. Gairebé cada dia hi ha alguna adesió als interessats en formar part de l'associacio, ara ja en tenim 16 de registrats, però se que encara en queden força mes escampats per aquets pobles que o be no ho saben o be encara no han fet l'esforç d'apuntar-se. Feu el boca orella i a veure si arrivem a la trentena. En aquells moment seria possible formar l'associació de forma legal, amb els seus estatuts i degudament inscrita a tots els registres que cal. Ah! i federats, que aixó pot ser molt important a l'hora d'organitzaar caminades propies i públiques. El proper dia 6 sortirem a les 8 del mati de Duesaigües per fer la darrera caminada de l'any. Desprès ja us deixaré passar les festes tranquils fins gener. De tota manera si algú vol jo sortiré a caminar totes les festes i no em fa res tenir companyia. Passeu-vos-ho be

PRIMERA CAMINADA ASSOCIACIO

CAMINADA DEL 22 DE NOVEMBRE DE 2009. RUTA: De la Torre de Fontaubella a Riudecanyes, pel Coll Roig, parc eòlic del Trucafort, grauet de Les Pedrisses, Collet Rodó, carretera de Riudecanyes i Mas del Pandot. ASSISTENTS: De Riudecanyes: Pepa, Elena, Guillem, Octavi, Miquel i Jordi. De Reus: Anna, Adrià, Toni i María. De La Selva del Camp:. Carlos. De Vilaplana; Isabel i Emilio. Em desperta un sorollet i em llevo a comprovar-ho: efectivament, plou, poc, però plou. Ja veuràs com algú es desdiu de venir a caminar. Fico la TV3 i encerto a veure el temps, a la pantalla es veu com els núvols passen ràpids, o sigui que, en pocs minuts, deixarà de ploure. La primera en arribar a l'estació es Pepa, desprès nosaltres, Jordi i Elena. La resta arriben pocs minuts mes tard. La caminada comença amb un curt viatge en tren que molts fa anys no fan. L'estació ara esta arregladeta i el comboi provinent de Barcelona arriba amb només un minut de retard. En 12 minuts mes som a l'estació de Pradell i La Torre de Fontaubella on coincidim amb un grup del Centre de Lectura de Reus que van a la Mola de Colldejou. Son les 08:21. Ha deixat de ploure però encara hi ha núvols i el dia es fred i rúfol. Seguint la carretera fem cap a La Torre (397mts) encara tranquila i silenciosa en aquesta hora; la traspassem i sortim pel camí del Coll Roig que, poc a poc i a través del bosc, ens va fent agafar alçada. Just passar el Coll Roig (564mts) canviem de comarca tornant a entrar al Baix Camp i es aleshores quan agafem la pista d'accés al parc eòlic del Trucafort. Fa vent i som dins els núvols.A mesura que pugem a la part mes alta del parc (690mts) fa mes fred i humitat. Ara el grup s'ajunta i s'abriga, surten de les motxilles els polars, els kangurs i un parell de capelines. Poc s'hi veu i cal estar amatents als senyals que ens guiarán fins al punt exacte del grauet de Les Pedrisses. Baixem i arribem al camí del Porpallers (584mts) (conegut a Riudecanyes com a Collet Rodó) i decidim pujar-lo. Val la pena per que quan som dalt els núvols desapareixen i ens permeten veure gran part del Baix Camp. I al darrera nostre la Mola de Colldejou, la Miranda. I mes lluny els Dedalts de Vandellos. I.... Una bona panoràmica en els quatre punts cardinals. Deixem record de la nostra estada en el llibre del pessebre. Baixem i fem una pausa per esmorzar a recer del vent. Desprès anem a trobar el camí del Carrasclet o de Colldejou i seguim en direcció Escornalbou. Per la carretera de Riudecanyes baixem fins trobar el camí del Mas del Pandot i d'alli a Mar de Riudecanyes i al poble. Quan som a la paret del pantà decidim que per anar a recollir els vehicles a l'estació farem una mica d'esforç mes i passarem pel Mas de la Badora. Dit i fet. Del grup ja nomes en quedem 7 i a la primera pendent ens piquem com criatures i pugem a fort ritme fins al final. Ara ja nomes ens queda baixar per Montclar i anar a l'estació. Sobre les 13:30pm arribem als vehicles. Hem fet uns 16 kilòmetres i si be el dia no ha començat gens bonic ara fa un bon sol. Confiem que en la propera edició serem alguns mes. Passeu-vos-ho be PD. Em sap greu però no trobo la manera de fer pujar les fotografies, si algú les vol no te mes que demanar-les al e-mail de l'associacio: baroniadescornalbou@gmail.com

ASSOCIACIO

Com be sabeu el passat 5 de setembre varem fer la PRIMERA CAMINADA SOTA LA LLUM DE LA LLUNA, que va tenir un gran exit. Degut a ell i als comentaris de diverses persones es vol intentar crear una ASSOCIACIO ESPORTIVA ESCORNALBOU que acolliria, inicialment, els esports de: excursionisme, bicicleta de muntanya i curses de muntanya.
Aquesta associació es oberta a tots els pobles de la Baronia d'Escornalbou i a mes que ho vulguin i la finalitat es oferir mes serveis a les persones que vivim a la contrada.
Els que en principi puguin estar interessats en formar-ne part poden demanar l'imprès al mail: baroniadescornalbou@gmail.com i els hi farem arribar. D'entrada no compromet a res nomes a estar informat dels passos de fundació.
Que es pretén? Tenir una associació, un centre de comunicació, algú que munti caminades per la baronia o fora d'ella, coneixer els camins actuals, recuperar els perduts, veure de recuperar fonts i lloc interessants i tot el que faci referència a la natura i les activitats de muntanya.
Aixi es que us animo a participar, de moment no hi res a perdre i posiblement i haurà bastant a guanyar.
Passeu-vos-ho be.

CREACIO

El passat diumenge 25 d'octubre va tenir lloc la primera caminada de l'associacio esportiva escornlabou. Malhauradament nomes varem esser 6 persones, però tot comença poc a poc, a ben segur que a la propera serem mes.
Varem sortir de l'Argentera pel cami del cementiri, cami de la Xirivia, camí de Porrera, varem pujar pel grau de la Teixeta per camnar per la serra fins el Portell d'en Peiró per retornar a l'Argentera havent visitat la Font del Pastor. El dia va acompanyar i varem tenir sol i bona temperatura.
La propera caminada serà el 22 de novembre.
Sortirem a les 08:00AM de l'estació de tren de Riduecanyes per anar amb tren fins a La Torre de Fontaubella. Un cop allí començarem a caminar pel camí del Coll Roig, pujarem al parc eòlic del Trucafort i baixarem pel grau de les Pedrisses per anar fins a Porpallers o be Collet Rodo. Allí agafarem el camí de Colldejou per retornar a Riudecanyes tot passant pel Mas del Pandot.
La durada es de unes 4 hores a les que cal afegir les aturades, o sigui que, dinar a casa.
Si voleu mes informació podeu escriure a: baroniadescornalbou@gmail.com