Divendres, el presi, se'n va anar a investigar algun caminet per aplicar a la MARATÓ DE LA BARONIA; hi ha un sender que surt de davant de la font de Vilamanya que cal resseguir fins al final. Promet. Desprès va seguir les pistes que van fer per netejar el bosc de la Dipu. No son aprofitables.

Dissabte, 25 de febrer. Ricard, Ernest, Jaume, Fer, Pere, Pep Joan i jo vam agafar el tren per deixar-lo a l'estació de Pradell. 

Vam emprendre la ruta de retorn pel camí de Ràfols i vam voler passar pel barranc del Pas per on, mes o menys, passava l'antic camí de Pradell a La Torre. El que era camí verdader és perdut i ara passa per la llera del barranc en gran part. L'Ajuntament, el 2011 i durant el mandant de l'alcaldessa Marta, el va netejar i és aprofitable. Caldria acabar de netejar-lo una mica més.

Desprès i pel camí del Peli pugem a la serra. Enderrocada. La senyera ha estat vençuda pel vent altra cop. Tècnics !!! he de fer-ho millor.

Al final arribem a Duesaigües abans de l'hora prevista. 

Desprès, a casa, poso les dades a l'ordinador i ... potser aquest camí del Peli el podrem aprofitar per la MARATÓ. Realment és un camí molt bonic i quedaria molt be posar-lo a la cursa.

DIUMENGE, 26 de febrer

Alguns ens reunim a Riudecanyes per anar al "cap i casal" o a "ca'n fanga" com més preferiu. Avui toca caminada urbana. La família FOLCH GAVALDÁ i SOTO CANO ens han preparat una caminada pel Parc del Guinardó, Güell, Collet de la Creu i Muntanya pelada que ens ha deixat, a tots, fins i tot als pixa pins, bocabadats.

Cert que hem trepitjat asfalt, voreres, semàfors, busos, cotxes, taxis ... i molta gent, molts gossos i els seus excrements; però també hem caminat per sender de mitja muntanya!!! a Barcelona, DINS LA CIUTAT!!! Increíble!!

La caminada ha estat un seguit de pujar i baixar. Primer els bunkers de defensa de la guerra, baixar al Parc Güell i veure les meravelles d'en Gaudí, el genial riudomenc-reusenc.

I un bon dia, meteorològicament parlant, fins i tot calor.

Als de poble se'ns han ajuntat els de capital i hem fet un bon grup.

Una experiència més de l'associació

RUTA CAMINADA 2012

En Molina i els seus companys anuncien fred i vent però avui ja els farem cas i sortirem a caminar. El cert és que la cama del Presi n'està farta de fer repòs i te ganes de canya. Som-hi, anirem a  gravar al GPS el que serà la ruta de la MITJA MARATÓ i de la CAMINADA .

Com sempre en Bèrgues ens fa el cafè abans de marxar i quan és l'hora en posem en moviment. Realment fa un vent fred suportable gràcies a les robes modernes de materials rars que tots portem. 

Sortim de la plaça de la vila la Núria, primer cop que ve amb nosaltres, en Pere, llarg temps també en repòs, en Ricard, l'Ernest i jo, el presi. 

Quan arribem al camí de Duesaigües al Castell ens espera en Pep Joan.

Recorrem el sender de les Carboneres on s'hi troba una antiga pedra de límit de terme (aquí parteixen Riudecanyes i l'Argentera) i tres carboneres. Arribem al Castell on ens deixen l'Ernest i en Pere. 

Continuem a l'Argentera i a Duesaigües o em deixen sol.

Segueixo vers Vilanova i Riudecanyes. Llàstima, la ruta feta es de 21.195 metres!!! ens en sobren 95!! Haurem de fer un invent perquè no podem retallar-la per enlloc.

Sigui com sigui hem aconseguit un objectiu.

Diumenge vinent un altra.

DOBLE ACTIVITAT

El diumenge 29 de gener els més agosarats han programat una sortida a la ferrada de Montblanc. 

L'associació ha tingut la virtut de crear un grupet de joves que projecten activitats i les fan. Em sembla meravellós poder aconseguir un ritme d'aquesta mena. 

El problema és que si no em fan saber qui hi va i tampoc m'envien les fotografies no puc fer cap ressenya del seu dia, del què han fet. 

La qüestió és que l'associació té un grupet de joves amants de les ferrades i l'escalada i que surten.

FOTOGRAFIES

El mateix diumenge, Pep Joan, Noelia i Jordi van anar a caminar des de Duesaigües a Vilanova i Riudecanyes tot comprovant un camí a utilitzar per la MARATÓ DE LA BARONIA d'enguany.

Un cop feta la ruta i comprovades les distàncies és evident que caldrà trobar petites alternatives.