MOTLLOR 24 D'OCTUBRE DE 2010

ATENCIO SEGUIDORS

Aquest bloc estarà dedicat exclusivament a ser un històric de caminades socials.
L'associació te un nou blog per tota la seva activitat social i pública

us he de fer seguidors de

www.bescornalbou.blogspot.com

Hola a tots/totes:

al cim del Motllor

A les 8 del mati i a Riudecols ens hem trobat el grupet de la fotografia per iniciar la ruta al Motllor, el cim mes alt a la nostra vora, 914 metres.
A Riudecols agafem el sender que ens puja a Puigcerver i que es marcat amb senyals de PR tot i que poc clares en algun moment.
El bosc es fresc gràcies a les darreres pluges i es ple d'arbres que donen ombra i el fan acollidor. Veiem senyals de bolets tot i que no en veiem cap de bo per ficar al cistell.
Sembla que no, però el sender va pujant.

ermita de Puigcerver

Arribem a l'ermita i esmorzem tancats dins el bar protegits de la fresca del dia. Desprès ens fem la fotografia que veieu  com a criatures, sort hem tingut que la barana a resistit.
Ara seguirem el GR7 per la pista que porta al coll d'Alforja. A 2 kms de l'ermita ens desviem a l'esquerra per agafar un sender que baixa a Porrera i el deixem immediatament per agafar-ne un altra a la dreta que es el que puja al Motllor. I puja  poc a poc, però puja.
Al final fem cim, hem estat 2 hores i 40 minuts caminant i n'hem passat 40 en aturades per fer 9.410 metres.
Tenim la sort que ens acompanya la metereologia, tot i les amenaces de fred i vent fins i tot fa calor, en algun moment.
Al cim fem recompte d'assitents:
de Reus, Oxana i Helena
de Riudecanyes: Jordi, Pere Joan, Pere
de Duesaigües: Pep Joan, Joan, Noelia, Carme
Jordi Colell i Neus Hernandez de fora però amb arrels de Duesaigües que venen per primer cop.

sender de Riudecols a Puigcerver

Retornem pel mateix camí, si volguessim fer-ho diferent hauriem de fer una gran volta i, per avui, ja en hi ha prou. Durant la caminada es parla d'anar a fer-ne alguna en zones mes llunyanes que poden exigir dormir fora de casa; quedem que farem una enquesta via mail.
De baixada els especialistes troben una bona collita de pebrassos.
També ens aturem per veure una antiga canalització d'aigua de la que en queden les arcades.
A les 14:00 altra cop a Riudecols, i desprès de 6 hores d'activitat donem per acabada la caminada del dia.
Fins la propera.







Us afegeixo el track de la caminada

http://www.everytrail.com/view_trip.php?trip_id=862648&code=91ab21ecb693c108b261bf30ec199a5f

Com podeu veure, vaig prosperant i oferint nous detalls.

2010

Ja oloro el final de l'any. Ja les olives maduren i la setmana vinent començaran a collir-les per ficar-les al molí i obtenir el preciòs liquid daurat, llefiscós però amb un sabor únic i unes caracteristiques meravelloses.
S'acaba 2010. L'any que hagues havut de saltar-me. Un dels meus anys negres e principi a final.
No relacionare totes les coses que m'han anat passant, no serviria de res i sols han estat negatives per a mi i tampoc han estat tan negatives si miro al meu voltant. He pogut menjar, vestir-me, tinc salut .... puc demanar res mes quan hi ha tanta misèria al mon, al meu voltant? Em sembla que no.
De fet, però, tot es relatiu. En termes generals soc afortunat i he de donar gràcies a estar on i com estic, mirar de gaudir-ho cada dia i a cada instant per que si fem una mitjana, segurament jo estic molt per sobre d'ella.
Aixó no vol dir que, mirat individualment, aquest any que he viscut hagi estat un dels mes nefastos que recordo i tinc ganes s'acabi d'un cop per poder afrontar el 2011 amb renovades il·lusions.
De moment he de viure els dies que es presenten de la millor manera possible.

CAMINADA AL MONTSANT

el grup de valents a la Corbatera

A la nit ha plogut, però a la hora de llevar-nos ja sols queden alguns núvols poc amenaçadors i els carrers donen la sensació que no ha plogut pas tant com anunciaven, si mes no a Riudecanyes.

Ja seria mala sort que avui també la pluja ens fes desistir de la caminada, com la darrera del mes passat a Pratdip.

A ls 08:00 a Albarca hi fem cap Noelia, Carme i Silvi de Duesaigües i en pere, Pere Joan, Toni, Pepa i jo mateix.

Aqui el temps no sembla tant bo però gairebé sense preguntar res comencem a caminar, tenim ganes de pujar a aquesta muntanya.

Pas del Gat

Hi ha boira que ben aviat comença a plorar i ens humiteja. Pugem pel Grau Major que durant un bon tros de la seva part superior es camí cimentat.

Quan arribem al pla del Grau, 1000 metres,  ens hem de cobrir be ja que, poc a poc, l'aigua va calant. Ara entren en un bosquet que promet bolets.

Finalment La Corbatera amb el seu vèrtex geodèsic, 1166 metres sobre el nivell del mar. Fa fresqueta i humitat. Decidim esmorzar mes avall.

Trobem la senyal de baixada i girem, cal anar en compte, ja sabem que el Montsant es ple de còdols que et fan lliscar quan menys ho esperes. Aviat arribem a un cable que ens ajuda a entrar a l'estret pas del Gat. Sort que les dones que portem avui son valentes no es queixen i passen. Som en un bosquet que també promet bolets.

Mes avall trobem la font del Manyano, desprès la pista que ens mena al corral del Tomaset. Els temps va aguantant. Mes avall arribem al barranc dels Pèlecs que seguim en direcció a l'ermita. En arribar a l'Ereta i donat que portem un bon ritme i es d'hora decidim pujar al Portell del Peret per anar resseguint el cingle.

Llàstima de la boira que no ens deix gaudir de la vista que ofereix caminar pel cingle. A sota tenim l'ermita de santa Magdalena i Ulldemolins, serra La Llena a l'altra costat i Prades. Sabem que hi es tot, però no ho podem veure.

ermita del Montsant

Seguint el sender fem cap a l'ermita de la que baixem pel grau de la mare de Dèu que va a petar al de Belart. Costa baixar amb els còdols, i l'aigua, sols tocar un arbret ens cau tot d'aigua a sobre. Quan arribem a la pista que ve sta Magdalena ja plou una mica mes i fem via per arribar als vehicles on, els previsors, tenim roba de recanvi.

I per avui prou, una mes al sac.