MONTSERRAT

A veure que no em deixi ningú, Jaume Merino, Noelia Tarragó, Josep J. Salvadó, Carles Folch, Albert Folch, Arnau Altés, Natàlia Martínez, Susana Cuadros, Marta Masdeu, Vanessa Nolla, Pepa Adell, Cristina Sanvisens, Ruth Massó, Toni Serrat, Maria Pau Serrat, David Sangenís, María Jiménez, Miguel Àngel Cano, Jordi Sangenís, Marc Sànchez, Ernest Seuba, Lluís Gómez i Jordi Foraster. Aquestes son les 23 persones que han participat de la primera sortida de cap de setmana de l'Associació.

I podem dir amb satisfacció que ha estat un èxit. Bones activitats i bona companyia. Ningú lesionat. Bon temps. Què més és pot demanar?: Tan sols que la propera sigui com aquesta.

Alguns van triar marxar divendres per anar escalfant motors o per estar el dissabte a primera hora a punt. Dissabte hi havia dues activitats, uns quants van anar a fer la ferrada TERESINA i d'altres una caminada. Els qui sou del ram ja sabeu on i com és la ferrada i com que no hi vaig anar no us en puc explicar gran cosa més. Sols que alguns, tot i fer-la, van quedar cansats i impressionats ja que alguns trossos son força penjats i tècnics. El que compta es que tots van arribar dalt sans i estalvis.

Els de la caminada vam emprendre pel camí de Sant Miquel i al pla dels soldats varem baixar a Collbató per l'antic camí. 

Abans d'entrar a Collbató agafem una pista que ens duu a Vinya Nova i allí pel camí del Port pugem altre cop dalt de tot fins a trobar el camí de Sant Joan a Sant Jeroni. Dinem i baixem tot fent una visita complementària a les ermites de Sta. Magdalena i St Onofre.

De retorn a Montserrat ens trobem tots plegats al refugi de Sta. Cecília on la majoria hi passarà la nit.

En el següent enllaç podeu trobar el track de la ruta feta.

CAMINADA DEL DISSABTE 3

El diumenge ens reunim al refugi de Sta Cecília per fer una caminada conjunta. Alguns encara estan amb agulletes de la d'ahir però s'hi apunten amb ganes. Això son homes i dones per fer gran un país. Som-hi!!

Sortim de l'ermita de Sta Cecília i agafem el GR 65.5 fins trobar la canal del Miracle. Cal reconèixer l'esforç d'alguna persona que supera les seves pors i el cansament d'ahir i puja per llocs que ni ella s'ho pensava. 

Dalt la serra podem contemplar el paisatge i sota un bon Sol esmorzem. A bon pas anem baixant vers el refugi V. Barber on descansem una estona. Continuem baixant fins trobar el GR65.5 tot emprenent el camí de retorn passant per sota la Foradada i el Camell.

Aquí teniu l'enllaç amb la caminada 

CAMINADA DEL DIUMENGE 4

Acabem tots al refugi de Sta Cecília des d'on emprenem el camí de retorn a casa.

Ha estat una bona experiència que podem intentar repetir.

                                    F O T O G R A F I E S

HO HEM TORNAT A FER

Som collonuts !!!! Hem tornat a posar la senyera allí on volíem !!! 

Ara esperar que torni a venir un altra/es eixelebrat/s i facin perquè a la primera ventada torni a caure.

Així es com va el país, en mans de quatre sense cervell que no saben veure més enllà del seu nas de i de la seva ignorància negant el dret a la diferència d'opinió, al punt de vista diferent dins un respecte, a la tolerància, dedicant-se a esbotzar (d'amagat això si) qualsevol cosa que no sigui exactament el que els han dit ha d'ésser.

Perquè no fan més que obeir, sense pensar (perquè no poden ni saben) les ordres dels qui imbuïts de la raó històrica, del mandat diví i de la certesa de l'ignorant,  els dicten a través de les ràdios i televisions clericals i de periodistes (?) amargats i ressentits.

Que no és queixin si volem separar-nos d'ells, establir fronteres i tenir-los tant lluny com sigui possible. L'agressivitat, intolerància, incultura, la mala educació i el menyspreu que mostren per tot allò que no quadra al seu estretíssim punt de vista son raons més que suficients que per no voler formar part d'on ells son, del projecte (per dir-ho d'alguna manera) que representen, del país d'on volen ésser.

Defensem un país lliure, tolerant, ampli, obert, culte, progressista i acollidor per aquells qui vulguin participar del mateix projecte. I a qui no li agradi té les portes obertes a retornar al lloc dels seus pares o avis on segurament l'estan esperant amb candeletes, panderetes i faralaes i on podran cobrar un subsidi per a no fer res. Aquí volem persones que vulguin esforçar-se, treballar, prosperar i, sobretot, debatre educadament idees, somnis i il·lusions que son sempre la llavor del progrés i del futur.

VISCA CATALUNYA LLIURE

FOTOGRAFIES

SORTIDA A PRADELL

Avui tocava caminada suau i hem decidit sortir amb els amics de PRADELL, son molt bona gent i ens portaran a veure alguna zona que no coneixem.

Kristina, Rafa i Narcís que farà de guia, Pep Joan, Toni, Jaume, Lluis, Oksana, Helena, Jordi i Cristobal, ens arrisquem a sortir a caminar un dia que anuncia pluja arreu. 

Sortim del poble per la carretera i baixem per una pista al Barranc de la Font del Peli. Ben aviat un sender que en poc temps ens du a la font, un bonic indret amb restes d'una masia. Kristina recorda hi anaven de menuts a agafar culleretes i fa dos anys, a la nevada, caminant amb raquetes de neu. Esmorzem. 

El sender continua per un bosc molt maco de pi, ombrívol i humit i va pujant vers la serra. Poc abans d'arribar-hi fem cap a una pista. Recte el sender ens menaria al cim, a la dreta un arbre grèvol molt gran, dels que no se'n veuen. Desprès d'admirar-lo seguim la pista per l'esquerra (a la dreta va a uns antics masos).

La pista ens mena a una altra que ens puja fins les antenes de la Teixeta. D'allí seguim la carena mentre veiem pujar la boira llepant el cingle empesa pel vent. Passem per l'enderrocada i mirem com podrem arreglar la senyera que algú ens ha fotut enlaire. Malparits .... !!! i desprès volen que ens sentim espanyols ...!!

Seguim fins a trobar la baixada pel camí dels Abeuradors pel qual retornem a Pradell. Es quan entrem al poble quan cauen algunes gotes; sols serà un avís del que podia haver estat i no ha sigut, un avís de que la natura ens ha volgut respectar.

I per avui podem dir que hem passat un bon matí i tornem a casa sans i estalvis.

Ens ho hem passat bé

RUTA AMB GPS

LA GRITELLA

El diumenge 30 d'octubre en Pep Joan, Toni, Pepa, Cristina,  Laura, Rut, Anna i Ingrid han anat a fer un recorregut per la gritella.
En penjo més informació quan la tingui.

CURSA RIUDECANYES ESCORNALBOU

Tal i com era previst aquest diumenge 16 d'octubre es va fer la IIIª EDICIÓ DE LA CURSA RIUDECANYES ESCORNALBOU. I sense falsa modèstia podem dir que ha estat un ÈXIT.

De bon mati van començar a arribar els participants que omplien la part baixa del carrer del Dilluns. La Lliga contra el Càncer servia cafè i pastes als participants i voluntaris.

A les 09:30 sortien els caminants i a les 10:00 els corredors. Els controls en anaven informat del pas dels primers i veiem que un destacat atleta faria un temps molt bo. En Sergi Casas López, de Montblanc va fer els 17,8 kms en 1h 15' 15", es a dir a 14,24 kms/hora; una velocitat més que destacable en una cursa amb successius desnivells.

En quant als locals van fer bon paper. El primer en Josep Fernàndez amb 1h 37' 21" seguit del seu germà Joaquim a 13 segons. La primera noia de Riudecanyes Esther Cervelló.

Poc a poc es va anar omplint altra cop el carrer del Dilluns, aquest cop d'atletes suats i cansats, i de públic en general. El Centre Cultural Joves de Riudecanyes feia les botifarres i donava els entrepans als esforçats. 

Sobre migdia es van tres simpàtiques curses de nens, dividits en tres categories, de 3-5 anys, de 6-9 anys i de 10-14 anys. Tots van tenir el seu premi i van quedar immortalitzats en diverses fotografies.

Hem de destacar que no va haver-hi un sol incident i que tota la festa es va desenvolupar amb alegria i bon humor. Els participants no van trobar una sola errada en el circuit, cap es va perdre i, el més important de tot, cap va prendre mal a part d'alguna rascada o torta de peu sense més importància.

Els participants també van destacar l'exigència del circuit, la seva tecnicitat i la bellesa en transcorre per zones boscoses i fresques.

Aixi que......

Enhorabona a tots, als participants, als voluntaris i a les associacions col·laboradores. 

I fins la propera....




i si voleu  F O T O G R A F I E S

LA MUSSARA

El diumenge 9 uns companys van anar a les muntanyes de la Mussara guiats per en Toni Serrat.

La ruta seguida va ser: Font del Roure - Grau de la Trencanous - Maset de les Tosques - Cova dels Carlins . Mas de Joan Pau - Font del Roure

Si voleu més FOTOGRAFIES

La sortida va ser molt interessant i emocionat en haver d'arriscar-se per les ferrades. El guia, en tot moment, va estar al cas i va subministrar el material necessari per anar amb seguretat.

MONTSANT - DE LA VENTA DE LA SERRA DE LLENA A L'ERMITA DE ST. ANTONI

A 1/4 de 9 sortim de Riudecanyes. Després de repartir els cotxes a l'inici i al final de la ruta, sortim de la Venta de la Serra de la Llena. Tota l'estona seguirem el GR-65.5. Fa un temps molt agradable, i a més, passarem durant una bona part del camí per congostos, com el del Fraguerau, que ens donen 
molta ombra. Baixant de la Serra arribarem a l'Ermita de Sant Bartomeu, on esmorzem. Es una petita construcció amagada dins el bosc, molt bonica i coquetona, reconstruïda i sempre tancada per evitar-ne destrosses. Al seu voltant hi ha balmes de pastor típiques del Montsant.
Seguim el camí en direcció a les Cadolles Fondes. Primer les veiem des de dalt, i després de buscar-lo una bona estona trobem el camí que ens hi portarà. No desaprofitem l'ocasió de remullar-nos en una aigua que és fresquíssima.
Finalment, enfilem el camí cap a l'Ermita de Sant Antoni, on acabarem la caminada.

ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA

ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA

30 DE SETEMBRE DE 2011

Tal i com era anunciat el divendres 30 de setembre va tenir lloc l'assemblea General ordinària de l'entitat que es va desenvolupar segons l'ordre del dia previst.

Al local social es van reunir en segona convocatòria 15 socis que van aprovar:

1 - L'acta de la reunió anterior.

2 - l'estat de comptes fins a 30 d'agost de 2011

3 - Nomenar dos nous vocals per a temes d'informàtica i escalada, Lluis Gómez, i Imatge i disseny, Jaume Merino.

4 - Es va fer palesa la necessitat d'incorporar noves persones en l'organització d'actes i esdeveniments. Alguns socis s'hi van apuntar i les activitats que organitzin es penjaran al calendari.

5 - També es va fer notar la necessitat d'ampliar el ventall d'activitats a oferir als socis aixì com avantatges socials.

6 - Es va acordar que a partir de primer de gener de 2012 els socis tindrán preus reduïts en les activitats de l'Associació.

7 - Es va acordar dotar als socis de roba específica per a les nostres activitats. Una samarreta que el vocal de disseny dibuixarà.

8 - Es va acordar seguir els tràmits per veure de muntar un rocódrom. Aquest afer queda delegat en el vocal corresponent.

.

DE L'AMETLLA A L'ALMADRAVA

INAUGURACIÓ DE LA TEMPORADA 2011 - 2012

De Duesaigües: Neus, Jordi, Carme, Carmina, Adrià, Noelia i Pep Joan.

De Riudecanyes: Jaume, Pere, Albert, Elvira, Jana i Jordi

De Reus: Gerard i María

De Salou: Suana i Joan Carles

Sortim de l'Ametlla de Mar direcció Nord, tot seguint el GR92.

La d'avui es una caminada de pocs quilòmetres, per fer boca, tot obrint temporada i escalfant les cames. 

Ahir va ploure una mica o una mica més, depenent dels llocs; per aquí baix es veuen senyals d'escorrentades. Avui el dia es clar, net i lluminós, amb una temperatura fresqueta, de bon matí. Estem de sort.

Com es lògic la ruta transcorre tota l'estona vora la/el mar. A la dreta tenim l'aigua i el Sol ixent i a l'esquerra xalets, masos (pocs) urbanitzacions. Passem per roquers, pinars baixos, algun carrer.  Pugem i baixem, poc, poquet. Una darrera l'altre es succeixen les caletes, entrades del/la mar a la terra. Roques caigudes, pedres foradades, roques deformades pels vents, coves o millor dit, cavitats que el mar va fent a la terra i que, un dia o un altra, arribaràn cedint i caufran més roques/pedres al/la mar i obligaran al camí a fer un revolt en xic més llarg.

La/el mar es blau i net, en lleuger moviment, gronjexant i reflexa el Sol llevant. Hi ha plé de colors, blau turquesa, blau marí, blau entremig, verd dels pins, verd de plantes i els mil colors de les flors que encara romanen esperant la tardor.

A mig camí trobem un bon lloc per sucar-nos a una aigua invitadora i esmorzar. Sols alguns acceptem el convit de la/el mar i deixem renti les nostres suors. Mar salabrós, net en el que abelleix banyar-s'hi.

Pas a pas arribem al fortí de Sant Jordi d'Alfama i continuarem ruta fins al nostre destí, l'Almadrava. Recollim vehicles i ens en tornem a casa. Alguns encara aprofitaran i es banyaran a la platja de l'Almadrava i d'altres hi dinaran. 

De tant en tant va bé caminar per la costa, recordar que els de muntanya també tenim costa, per reivindicar la podem caminar.

I per manifestar el nostre desacord en que ens vulguin fer les muntanyes de la costa ... NO SENYOR!!!, DIGUEM NO!!!! 

Per qué no son ells la costa de les muntanyes....????

Passeu-vos-ho bé







FOTOGRAFIES CAMINADA

DIADA NACIONAL DE CATALUNYA 2011



AIXÍ ÉS COM ES VEU LA SENYERA TOT BAIXANT DE LA SERRA

Orgullosa, altiva, senyora, serena. Així es la nostra ensenya des d'ahir clavada a la pedra de la nostra serra.

Un grup de 25 persones provinents de la Baronia d'Escornalbou, algun d'ells socis de l'Associació, vam anar a plantar la nostra bandera. Grans i no tan grans i menuts, sobretot menuts que, algun dia, seguiran les nostres passes vam pujar amb esforç els ferros sobre els que vam bastir la bandera.

Hem arribat a la carena. Falta molt poc pel punt definitiu.

L'esforç de pujar-ho tot dalt la carena ha estat important, però s'ha fet, com tot en aquest país, amb voluntat, amb ganes, amb treball. Un cop arribats al lloc on instal·lar la senyera hem procedit a la feina tècnica. Els professionals han fet bé la seva tasca i han collat els ferros de manera que cap tramuntanada els pugui abatre.

Queda tornar-hi a repasar la pintura que ha quedat en xic malmesa amb el tràfec de la manipulació i pujada.

Hem menjat coca i begut una mica per apagar la set d'un dia de Sol i calor impropis de setembre. Potser més ha valgut així ja una  mica de vent ens hagués dificultat molt la feina de plantar la senyera. Podem dir que la natura, el temps, ens han volgut ajudar.

Val a dir que hem trobat a faltar algun representant d'algun ajuntament de la BARONIA. Tots ells sabien de l'acte i tot i reconèixer que potser tenen un dia ocupat, podien haver enviat algun representant, ni que fos sols a la sortida.

Bé, la questió es que ja la tenim posada al lloc i que, nosaltres, hem fet la nostra feina.

Hi haurà més fotografies i fins i tot un vídeo que penjarem tan aviat com el tinguem.

VISCA CATALUNYA LLIURE!!!

LA MIRANDA

Aquesta es la penya que s'ha atrevit a afrontar un dia d'estiu i sortir a la muntanya de bon matí.

Bé, tampoc era tan tard, per que 2/4 de 8 a l'estiu ja comença a ser tard i es nota la calor que farà durant el dia. Hem pujat al coll del Guix on hem arribat ja suats. Seguint el GR-7 hem pujat pel camí dels revolts i abans d'arribar al portell de Llaberia hem pres el camí de les cabres.

Jo, que anava de guia, no he vist el desviament que hi menava i que ens hagués permés fer alguna de les rutes que tenia pensades. El senderó va recinglejant i ens ha dut fins a la Desenrrocada.

Com es pot veure a la fotografia allí hi ha un pas equipat que ens puja dalt a la cresta. La part bona d'aquets pasos es que ens permet contemplar la forma posterior de les nostres companyes, per les que tenim un gran respecte, però sense que això vulgui dir no ens agradin les seves formes.



Hem fet cap dalt la cresta i baix el guiatge d'en Toni hem anat a veure l'avioneta que fa molts anys es va estabellar i es va quedar amb la vida dels seus ocupants. El paisatge es espectacular per que es tal com una balconada sobre el Priorat.

Com es pot endevinar per la fotografia tots ens hem abocat al buit mirant d'endevinar el nom dels pobles que anavem veient. En una dia net i clar com avui, un espectacle reservat sols per a privilegiats com nosaltres que ens ho hem guanyat amb esforç i suor.

Desprès hem baixat per una muntanya pedregosa, seca i desagraïda fins Llaberia. D'alli altre cop al Portell del seu mateix nom i a Colldejou, punt de sortida del nostre caminar d'avui.

Alguns hem comprat el bon formatge que hi fan i tots ens hem aplegat al bar a gaudir d'una cervessa freda que hem agraït d'alló més. Fins i tot la Carme que a Llaberia volia plegar. Però ha arribat, demostració clara que les persones no sabem mai on tenim el límit i sempre podem fer mes del que ens pensem.

Així cloem la temporada 2010-11. Passat l'estiu ens retrobarem.

CAMINADA SORPRESA

Realment feia molts dies no penjava res en aquest blog; caldrà ampliar la plantilla per tasques de manteniment informàtic o d'element de comunicació. De tota manera, els habituals els de sempre, sabem que durant aquest temps n'hem fet moltes de coses, n'hem caminat bastants de camins.

De la data de la darrera fotografía vam netejar camins de Colldejou i de Vilanova i vam recorrer rutes de Pradell i de la Torre per incorporar-les a la MARATÓ. Ens vam passar alguns diumenges planificant i veient com podiem resoldre els problemes de la MARATÓ.

Finalment el 29 de maig vam poder celebrar l'esperat i reptant esdeveniment de la MARATÓ, i ens en vam sortir. Que una associació jove i menuda com la nostra porti a terme un esdeveniment com aquest i se'n surti, es per traure's el barret. O sigui que tots els socis i tots els no socis que hi van col·laborar poden estar mes que contents i dir on calgui que ells van participar d'això i que van contribuir de manera important i decisiva a que la MARATÓ fos un èxit.

Naturalment que vam traure, també, notes negatives i experiències a millorar, però sempre s'aprèn mes dels errors que dels encerts i el fet no haver-ho encertat tot es el que ens anima a fer una segona edició per intentar ser millors.

I ara per la 3a edició de la NOCTURNA el proper 16 de juliol.

Mentre tant avui hem celebrat el 60é anniversari del Presi amb una caminada sorpresa que ens ha preparat. a les 08:30 sortim de Riudecanyes i ens fa pujar a Montclar pel mas de la Badora i fins la carena que limita l'urbanització per ponent. Encara mes amunt fins al collet d'en Cases i el peu del Puig Voltor on esmorzem.

Acabats de menjar ens trau una ampolla de cava i una coca de sucre. Un detall.

Desprès baixem a Riudecols i retornem pel camí que voreja el coll de Vilabella passant per la caseta del Portbou, el camí del Pont i cansats i acalorats preferim baixar directe a Riudecanyes per la carretera.

Una bona caminada sopresa organitzada pel presi que tot i fer 60 anys esta com un llum de ganxo i es manté mentalment jove.

Que duri.

NETEJA ACCÈS A L'ENDERROCADA

Al final  hem estat 10 els valents qui hem anat a netejar l'accés a l'Enderrocada. No em cal escriure els seus noms ja que són prou coneguts.

Ara ja es pot anar de Duesaigües a Pradell de la Teixeta, o a l'inrevés,  còmodament per camí ben assenyalat i net. Altra cosa són els desnivells i els quilòmetres, que no podem ni rebaixar ni reduïr.

Dissabte vinent anirem a la Torre i ens quedarà una ruta perfecte.

Fins la propera.

TARRAGONA A TORREDEMBARRA

Época de carnaval, poca gent a caminar.

A la vida s'ha de viure tot, ha d'haver-hi temps per a tot.

Avui venia Jana, d'Igualada, amb poques oportunitats de veure mar per això i sabent i ha força carnavalers a l'Associació, vaig muntar aquesta caminada atípica.

En Pere, Pere Joan, Ernest i jo de Riudecanyes i l'anomenada Jana comencem a caminar a les 8 i de minuts d'aquest 6 de març, fresc i asolellat, amb un horitzó clar i net gràcies a les darreres pluges.

Sortim de Tarragona, darrera l'estació de tren, gairebé on comença la platja del Miracle.

Anirem fent entre el mar i la costa per la línia del MOPU.

Qué es la línia del MOPU? L'antic Ministerio de Obras Publicas y Urbanismo, en època de mal record va dictar una llei per la qual entre el mar i la terra edificable havia d'haver-hi una distància. Aquesta es marcada per uns bitllots de ciment que encara hi son, bastants, i alguns encara porten la pintura del MOPU.

En teoria es podria donar la volta a la Península caminant sense entrabancs vora el mar. Malhauradament sabem que alguns "........." s'han saltat la llei i s'han fet salvatjades.

Desprès de la platja del Miracle saltem un roquer i passem per darrera el Fortí de la Reina i arribem a la platja de l'Arrasabassada. Desprès les restes d'un gran espai amb grans construccions que es l'antic Sanatori de la Savinosa i la platja del mateix nom.

Anem alternant platges i roquers. Ara vindran la platja dels Capellans i la Llarga; desprès d'aquesta última comença el bosc de la Marquesa un dels darrers reductes de pinar de costa i preciós de caminar un dia com a vui, ara vora el mar ara uns metres endins.

Aqui fem un salt per anar al mas i la torre d'en Grimau per veure una sabina que es diu mil·lenaria i que esta en estat deplorable de consevació, si es cert. Desprès venen les platges de Waikiki i la cala de Becs.

Passem el camping de La Mora on es veu clarament la normativa del MOPU per que han hagut de deixar un espai per entrar i sortir del camping als caminants com nosaltres. Platja de la Mora i seguim per roquers.

Tot i que la definició de la costa Daurada es de costa plana i sorrenca caminem per zones elevades sobre el nivell del mar de fins a 23 metres damunt impresionants roques mossegades eternament pel mar que ha causat erosions importants donant forma a coves i grans desprendiments.

Passem per Altafulla i finalment Torredembarra.

Una caminada diferents que ens fa veure la costa que tenim a ma i que ens es desconeguda amb una varietat de paissatges i terrenys que, acostumats a la platja, poques vegades veiem.

Passeu-vos-ho be.

DE RIUDECANYES A LA TORRE DE FONTAUBELLA

esmorzant al llom de la serra

Diumenge, 20 de febrer de 2011.

De Riudecanyes sortin en Pere, Pere Joan, Jaume, Ernest i Jordi i en Gerard que ve de Reus i ens dirigim a Duesaigües peñl camí de Velles.

A Duesaigües ens esperen Adrià, Noelia, Carme, Joan i Pep Joan.

Aquest cop no em deixo ningú, no sigui que la oposició en torni a criticar.

Avui es tracta de veure una mica un tros del que será la ruta marató.

Pugem pel camp de futbol nou cap al Planot de la Patrona, passem pel Xiprerot o com es digui i d'allí al collet dels Crous.

En aquest punt caldrà ficar bona senyalització  per que els corredors mes accelerats no marxin recte. Cal deixar la pista de l'esquerra i girar fort a la dreta. La pista ens puja al camí de Porrera. Fins aquí la ruta coincideix amb un tros que vam fer per la Nocturna de 2010.

Fins aqui la ruta es pista de bon fer, un bon pendent que exigirà als maratonians.

Ara agafem un sender encara mes dret i brut. Aquí si caldrà venir amb eines per netejar-lo. Quedem per fer-ho el mes vinent. Es una pujada curta pero dreta. Si la netegem quedarà de conya.

Arribem dat la serra i cerquem un recer per esmorzar i el trobem a la cova del pastor.

Iniciem la baixada a PRADELL DE LA TEIXETA pel camí de la Coma Tornera, un sender marcadet i net, sols te quatre branques d'alzina caigudes que seran fàcils de traure.

A Pradell fem la ruta turística per evitar al màxim que es trobin els que van i venen i desprès sortim pel camí de Ràfols en direcció a LA TORRE DE FONTAUBELLA. Primer trobem un sender que demanarem de netejar una mica i desprès es tot pista i carretera.

Finalment l'estació de tren, el tren i el revisor que ens cobra a tots el bitllet. I cap a casa.

Ara tocarà carnaval i desprès netejar els camins de la marató.

Passeu-vos-ho be

LO ROLLO - FEBRER 5, 2011

Dissabte, 5 de febrer. A les 8 del matí ens trobem al coll de la Teixeta, o al collet dels Feixos, com vulgueu dir-li, en Josep Mª i en Sisco de Vilanova d'Escornalbou, Pep Joan, David, Joan, Silvia i Carme de Duesaigües i en David, Lluis, Jaume, Jordi, Albert, Pere, Ernest i Toni de Riudecanyes.
I demano disculpes a Pere Joan per haver-lo oblidat en primera instància.




Hem quedat en trobar-nos amb els de Porrera al collet d'en Cortiella a les 10:00 per anar amenjar-nos LO ROLLO al cim del Motllor.



https://picasaweb.google.com/107608264513536362592/LOROLLOFEBRER52011?feat=directlink

SORTIDA DES DE VILANOVA

Roca del migdia

La caminada ha estat bastant improvitzada, feta sobre la marxa. Volia fer una mica d'honor a Vilanova i no ha sortit be. Coincidim amb la seva Festa Major d'hivern i ahir la gent va anar de ball de manera que aquest matí en hi havia pocs que tinguessin ganes de fer una caminada.

Val a dir, dons, que si no han vingut mes persones de Vilanova a caminar no es pas a causa seva en aquesta ocasió.

esmorzant a l'empara del vent fred

A les nou i al Raval de la Font ens hem trobat: J.M. Mercade, de Vilanova; Jaume, Pere Joan, Ernest, Toni, Pepa, Mari Pau i  Jordi, de Riudecanyes, Mary Rose i Cesar de Botarell; Joan, Silvia, Pep Joan i Noelia de Duesaigües, Okxana de Reus i Jana d'Igualada.

Fa fred, força fred però el Sol promet donar-nos un bon dia. Ens enfilem pel camí de les Escaletes sobre la Roca del Migdia gaudim de la primera panoràmica.

Passem per l'ermita de la Roca sense deturar-nos per anar a trobar la variant del GR7 i arribem al pont de Rifà. Espectacular. Hi estem una estona veient les pedres i la construcció. En aquest punt deu ser un dels que el barranc te mes fondaria.

Desprès continuen per la pista en direcció a Colldejou per fer cap a la carretera  i pujant al Coll Roig emprendre el retorn a Vilanova on arribem a les 13:00. Total, quatre horetes d'excursió tal i com era previst.

Fins la propera.

I aqui teniu l'enllaç per si voleu veure la resta de fotografies.

http://picasaweb.google.com/107608264513536362592/VILANOVAGENER201123?feat=directlink

MONTSANT - LA LLIBRERIA

El passat dissabte 8 de gener es va fer la caminada prevista al Montsant baix la direcció d'en Jaume Sangenís. Gairebé a punta de dia es trobaren a la Morera de Montsant en Jaume, Joan, Marc, Sergi, Jana, Carme, María i Pau de Porrera. En Joan i en Pep Joan de Duesaigües i en Toni, Pepa, Pere Joan i Jaume de Riudecanyes.

Cal anar amb compte amb aquets de Porrera que cada cop en venen mes i joves.

La caminada, preciosa com el dia permetè gaudir de la magnificencia del Montsant i de zones poc conegudes.

No puc explicar gaire cosa mes ja que, disssortadament, no vaig poder participar-hi. Ja li demanaré a Jaume que m'hi porti un altra dia.