La nocturna d'aquest any havia de passar per un tros de camí perdut per poder fer el tancament del cicle. A mes coincideix que aquest tros forma part de l'antiga "drecera de Pradell a Duesaigües". Surt del Collet dels Xiprers i baixa fins al Planot de la Patrona on ja hi ha una pista de manteniment de torres eléctriques. Tot això segons el mestratge dels vells coneixedors de camins i les traces que en queden a l'Institut Cartogràfic de Catalunya.
Així que el dissabte 5 de juny ens ajuntarem en Toni Boladeres i en Pol, Josep Joan Salvado, Jordi Matas, Albert Folch, en Raül de l'ADF de Duesaigües i jo mateix armats d'aixades, xurrracs, tisores, desbrossadores i aigua.
Amb un parell d'hores varem deixar el camí net i a punt de passar-hi. Ja veureu que bonic ha quedat.
dijous, 17 de juny del 2010
dimarts, 15 de juny del 2010
CAMINADA DE JUNY
Com anem?
El passat diumenge 13 varem fer la darrera caminada de la temporada. Carme, Silvia i Joan, Pep Joan i Judit, Toni i Pol, Pere, Pere Joan i Jordi ens varem aplegar a les 07:30 a Colldejou per pujar a la Mola.
A Colldejou agafem el GR que surt de pla per anar a trobar el Coll Roig, es un sender força bonic que va vorejant la part sudest de la Mola una mica per sobre de la carretera de la Torre de Fontaubella; gairebé sempre cobert de pins. De moment el dia es fresquet i permet caminar a gust. A dalt sembla haver-hi boira i confiem en que el Sol l'esvairà.
Abans d'arribar al Coll Roig agafem una drecera i anem a trobar el GR que puja. Aqui si que ja suem per que la pujada exigeix esforç. Algú ha netejat el cami i es fa molt be. La corda que hi havia al grauet ha desaparegut; millor trobo no calia per que no ha ha cap dificultat.
Anem a visitar la cova i esmorcem. Gaudim d'una panoràmica espaterrant, la boira es baixa i ens permet veure els dos dist finals de la serra de Montsant apareixent per sobre d'ella. Fantasmagoricament, un molí de vent també treu les seves aspes. I allá baixa, a la dreta, el mar llueix sota el sol de quarts de nou.
Som uns afortunats! Quina meravella de muntanyes tenim!
Desprès d'esmorzar agafem el camí de cinglera per anar a trobar la canal del Mig. Cap dels qui m'acompanya havia passat mai per aquest camí i els agrada força. Vas tota l'estona amb la paret de la Mola a l'esquerra i la vall a la dreta. Poc a poc apareix als nostres ulls, La Torre, Pradell, Marçà, Falset i d'altres localitats, menudes en la distància, amb els camps verds o d'altres tonalitats totes vives, fortes ara ja tot sense boira. Tot un espectacle de pau i serenor per la vista.
Arribem a la canal del Mig i ens enfilem per les pedres. Un porc senglar menut no les ha sabut baixar i ha quedat estès al seu peu. Ara alimenta al sistema, no se'n perdra res. Enfilar-se ja li costa una mica mes a segons qui, però en Pol gaudeix ara que pot fer de cabreta i en Toni no para de fer fotografies.
Dalt La Mola el dia es esplèndid. La trespassem per anar a trobar el GR que puja del coll del Guix. Dubto una mica per on passar però aviat ho trobo i anem baixant.
Ja un cop a baix el camí es fàcil fins Colldejou.
Anem a la societat a beure una coseta i desprès comprem formatge de cabra artesà que fan al poble. Vala la pena aprofitar-ho.
I aqui s'acaba. Ara ja nomes queda la NOCTURNA el 24 de juliol i desprès fins a setembre. Juliol i agost son massa calorosos pr caminar, tot i que enguany no sembla pas ho hagin d'esser però ...
Fins a la propera.
El passat diumenge 13 varem fer la darrera caminada de la temporada. Carme, Silvia i Joan, Pep Joan i Judit, Toni i Pol, Pere, Pere Joan i Jordi ens varem aplegar a les 07:30 a Colldejou per pujar a la Mola.
A Colldejou agafem el GR que surt de pla per anar a trobar el Coll Roig, es un sender força bonic que va vorejant la part sudest de la Mola una mica per sobre de la carretera de la Torre de Fontaubella; gairebé sempre cobert de pins. De moment el dia es fresquet i permet caminar a gust. A dalt sembla haver-hi boira i confiem en que el Sol l'esvairà.
Abans d'arribar al Coll Roig agafem una drecera i anem a trobar el GR que puja. Aqui si que ja suem per que la pujada exigeix esforç. Algú ha netejat el cami i es fa molt be. La corda que hi havia al grauet ha desaparegut; millor trobo no calia per que no ha ha cap dificultat.
Anem a visitar la cova i esmorcem. Gaudim d'una panoràmica espaterrant, la boira es baixa i ens permet veure els dos dist finals de la serra de Montsant apareixent per sobre d'ella. Fantasmagoricament, un molí de vent també treu les seves aspes. I allá baixa, a la dreta, el mar llueix sota el sol de quarts de nou.
Som uns afortunats! Quina meravella de muntanyes tenim!
Desprès d'esmorzar agafem el camí de cinglera per anar a trobar la canal del Mig. Cap dels qui m'acompanya havia passat mai per aquest camí i els agrada força. Vas tota l'estona amb la paret de la Mola a l'esquerra i la vall a la dreta. Poc a poc apareix als nostres ulls, La Torre, Pradell, Marçà, Falset i d'altres localitats, menudes en la distància, amb els camps verds o d'altres tonalitats totes vives, fortes ara ja tot sense boira. Tot un espectacle de pau i serenor per la vista.
Arribem a la canal del Mig i ens enfilem per les pedres. Un porc senglar menut no les ha sabut baixar i ha quedat estès al seu peu. Ara alimenta al sistema, no se'n perdra res. Enfilar-se ja li costa una mica mes a segons qui, però en Pol gaudeix ara que pot fer de cabreta i en Toni no para de fer fotografies.
Dalt La Mola el dia es esplèndid. La trespassem per anar a trobar el GR que puja del coll del Guix. Dubto una mica per on passar però aviat ho trobo i anem baixant.
Ja un cop a baix el camí es fàcil fins Colldejou.
Anem a la societat a beure una coseta i desprès comprem formatge de cabra artesà que fan al poble. Vala la pena aprofitar-ho.
I aqui s'acaba. Ara ja nomes queda la NOCTURNA el 24 de juliol i desprès fins a setembre. Juliol i agost son massa calorosos pr caminar, tot i que enguany no sembla pas ho hagin d'esser però ...
Fins a la propera.
des de la Mola la serra de l'Argentera |
Toni Boladeres |
Subscriure's a:
Missatges (Atom)