diumenge, 10 d’octubre del 2010

CAMINADA AL MONTSANT

el grup de valents a la Corbatera
A la nit ha plogut, però a la hora de llevar-nos ja sols queden alguns núvols poc amenaçadors i els carrers donen la sensació que no ha plogut pas tant com anunciaven, si mes no a Riudecanyes.
Ja seria mala sort que avui també la pluja ens fes desistir de la caminada, com la darrera del mes passat a Pratdip.

A ls 08:00 a Albarca hi fem cap Noelia, Carme i Silvi de Duesaigües i en pere, Pere Joan, Toni, Pepa i jo mateix.

Aqui el temps no sembla tant bo però gairebé sense preguntar res comencem a caminar, tenim ganes de pujar a aquesta muntanya.

Pas del Gat
Hi ha boira que ben aviat comença a plorar i ens humiteja. Pugem pel Grau Major que durant un bon tros de la seva part superior es camí cimentat.

Quan arribem al pla del Grau, 1000 metres,  ens hem de cobrir be ja que, poc a poc, l'aigua va calant. Ara entren en un bosquet que promet bolets.

Finalment La Corbatera amb el seu vèrtex geodèsic, 1166 metres sobre el nivell del mar. Fa fresqueta i humitat. Decidim esmorzar mes avall.

Trobem la senyal de baixada i girem, cal anar en compte, ja sabem que el Montsant es ple de còdols que et fan lliscar quan menys ho esperes. Aviat arribem a un cable que ens ajuda a entrar a l'estret pas del Gat. Sort que les dones que portem avui son valentes no es queixen i passen. Som en un bosquet que també promet bolets.

Mes avall trobem la font del Manyano, desprès la pista que ens mena al corral del Tomaset. Els temps va aguantant. Mes avall arribem al barranc dels Pèlecs que seguim en direcció a l'ermita. En arribar a l'Ereta i donat que portem un bon ritme i es d'hora decidim pujar al Portell del Peret per anar resseguint el cingle.

Llàstima de la boira que no ens deix gaudir de la vista que ofereix caminar pel cingle. A sota tenim l'ermita de santa Magdalena i Ulldemolins, serra La Llena a l'altra costat i Prades. Sabem que hi es tot, però no ho podem veure.
ermita del Montsant

Seguint el sender fem cap a l'ermita de la que baixem pel grau de la mare de Dèu que va a petar al de Belart. Costa baixar amb els còdols, i l'aigua, sols tocar un arbret ens cau tot d'aigua a sobre. Quan arribem a la pista que ve sta Magdalena ja plou una mica mes i fem via per arribar als vehicles on, els previsors, tenim roba de recanvi.

I per avui prou, una mes al sac.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada