diumenge, 16 de desembre de 2012

SORTIDA DE TROBALLA

L'hem trobat!!
Bé, realment cal dir que hem arribat perquè, camí camí, no hi és. La questió és que pujant de la vall de Maçanes hi ha una ruta que et permet encarar el Coll de la Torniola i la Punta de Baix anat a trobar la pujada per la canal Fosca o del Corb.
D'allí, en un parell o tres de centenars de metres vas a trobar el camí del Portell de les Processons i pots retornar a orígen.
En aquests moments no puc dir que sigui el camí verdader o amb dret de pas, ho esbrinaré.
Vista del Coll de la Torniola o Punta de Baix

Cinglejant arribarem a la Canal Fosca 

A mitja pujada de la Canal del Corb,

diumenge, 9 de desembre de 2012

RUTA DEL CISTER


Ja en tenim dues. Dues etapes de la ruta del Cister.
Santuari de El Tallat

17 persones ens hem ajuntat per anar des de Cap del Coll, lloc on varem acabar l'anterior etapa, fins Vallbona de les Monges.
La caminada ha estat curta, uns 12 quilòmetres, amb visita extra al santuari de El Tallat, d'on és la fotografia superior.
El dia magnífic amb Sol, això sí, fred, bastant fred.
Entrant a Montblanquet

La ruta per la comarca de l'Urgell molt maca, amb els camps ja bastant blancs per efectes de les gebrades i els tolls d'aigua glaçats. 
El camí tot per pista ampla, fàcil i còmode de fer.
Ja tenim Vallbona a la vista.

Excepte els darrers metres que han estat per terra argilós que se'ns ha enganxat a  la sola de les sabates, sort que ha durat poc.
Acabem la baixa i entrem al poble
Claustre de Vallbona

I per acabar, visita turística al monestir. Molt de nosaltres ja l'havíem fet en alguna ocasió però sempre és un plaer tornar a visitar aquestes pedres, part fonamental de la història del nostre país, arrel del nostre arbre, fonament del nostre present que, algun il·luminat vol reduir a simple folklore local i atribuir-lo a la  "grandeza de ejpaña". I UNA MERDA !!!!

SETMANA DE DESEMBRE

Iniciant les festes de la gran setmana de desembre en Jordi Matas Oliva i Jordi Foraster Adserà anem a netejar una part de l'antic camí de Riudecanyes a la font de Vilamanya, la part que va des de el collet del mas de Ma Gran fins la dita font. 
Aconseguim, a base de xerrac i tisores, deixar clara la ruta a seguir i que, prèviament, ja tenia marcada gràcies a un track de GPS que la meva amiga Txell Omella va obtenir a partir de les traces que figuren al vol americà de 1956 i a algunes informacions de vilatans.
El divendres següent hi he tornat amb la motoserra i n'he fet un 40%, deixant-lo com una autopista de muntanya. Espero poder netejar-lo fins al final abans no s'acabi l'any; d'aquesta manera, al terme, haurem recuperat un camí antic.

divendres, 30 de novembre de 2012

MONTSENY - SEGON DIA

Avui toca caminada conjunta.
Ens trobem al punt de sortida del coll de Bordoriol, situat al punt quilomètric 3,5 de la carretera GIV 5201.
Aquí sí el llibre ja descriu millor la ruta, a més, aquesta forma part de les rutes del Parc Natural del Montseny i és ben marcada. És ben còmode i ascendeix suament fins a Coll Pregon.

A partir d'aquí ja és sender de muntanya amb més pendent, però ens queda molt poc.

Al cim del Matagalls, com sempre, no som sols. És un cim emblemàtic, accessible i molta gent el vol haver pujat, com a mínim un cop. Son 1697 metres i és el sostre comarcal de la comarca d'Osona.

Desprès de menjar una mica baixem en direcció a sant Marçal. A baix anem a fer un suc de civada a un luxós hotel de la cadena HUSA on una seriosa cambrera ens mira de fit a fit i ens atén a poques ganes. Ens bevem una cervesa Montseny, ben bona i fresca pagada amb bons diners, iguals als dels qui poden pagar-se una nit en aquest hotelet situat en un meravellós lloc.
Desprès, cadascú a casa seva. 
Fins la propera sortida.

Nota final: la ruta és al mateix llibre citat a la sortida del dissabte, son els itineraris 28 i 29.


MONTSENY - ESCALADA



Una nova sortida col·lectiva ens esperava!!! Vam sortir de Pallaresos sobre les 19h. del divendres el Lluís, El Miki climbing, l’Ernest la Ruthy i la Cris amb la furgo com si marxéssim un mes!
després de compres, trobar-nos amb l’Adrià amb qui es va quedar Miki, i molta calma pujant arribàvem a les 22.30 al càmping on ens trobàvem amb la Susanna. Sorpresos pel formidable bungalow, ens hi vam instal·lar, soparet de germanor i a fer nones que ens esperava un gran dia!
Dissabte vam fer cap al pàrking de Centelles on ens esperaven el Miki i l’Adrià.

Eren passades les 22.30h que iniciàvem la via i semblava la rambla de Barcelona!


Entre espera i espera un fet paradoxal per no dir-li d’una altra manera. Un personatge qu s’havia deixat el seny a la plana es disposava  a fer la via sense cap tipus de recurs que l’impedís visitar l’altre món ben aviat. Vaja que el paio anava sense assegurar! Va fer el primer tram darrere nostre i en el pont tibetà ens vam separar ja que ens esperaven dues hores ben bones de cua que vam decidir evitar. I el personatge...pont tibetà sense assegurar!


Tot i així la part més arriscada no era pas aquesta on vam coincidir amb ell de nou i el vam deixar passar que la pressa mata i no era el què pas buscàvem nosaltres.
La ferrada va succeir sense incidents importats a part de la bota de la Cris enganxada en una grapa impossible de treure dels trams amb més desplom.
Vam passar per l’Esperó que és el tram més difícil de les dues variants. Tram que s’acaba en una bauma preciosa i força dura ja que no disposa de peus i requereix de força de braços. Però tots contents vam anar cap dalt a acabar-la que ens vam trobar amb un embús en aquest tram final que se’ns va fer l’hora de dinar i cap baix que fa baixada!

Per la tarda ena va anar arribant la gent que faltava. El Jordi que havia fet una bona caminada amb la Susana, i el Pep Joan i la Judit que arribaven per la jornada del diumenge. Un bon sopar, resopó i a dormir que el Matagalls ens esperava!

MONTSENY

Tocava sortida de cap de setmana, em sembla que molts en teniem ganes d'anar a algun lloc diferent i llunyà. M'atreveixo a dir que en un moment en que la paraula país té més significat que mai, anar a fer muntanya fora de les nostres contrades té un altre caire.
La majoria pugem el divendres a la zona del Montseny per començar l'endemà a fer les nostres activitats. Jo parlaré de la caminada que vam fer Susanna i jo.

Comencem a caminar vora Viladrau, porto un llibre de rutes que aviat es revelarà incomplert. De moment pistes i més pistes que fan dubtar. La fageda i els castanyers impressionants, el tou de fulles per terra, el dia més aviat gris. Ens anem encaixonant per la riera de l'oratori i can Gat.
Gràcies a la defectuosa descripció hem fet un parell de marrades i en un moment dubtem de seguir amb el programa previst o recular. Decidim avançar una mica més i això ens salva ja que trobem, de casualitat, la ruta correcte.
Anem guanyant alçada per un corriol estret, bastant clar i amb suficients fites de pedra, tot ell en mig d'un preciós bosc d'alzina, faig, castanyer, roure i aigua arreu. Què diferent de ca nostra, tan seca i aspre ...!
Ens anem aturant no tan sols per recuperar respiració i força si no també per fer alguna fotografia. El corriol segueix i segueix fins al fons d'una vall. 
Ja veiem sant Segimon a dalt però pensem encara ens queda força lluny perquè primer, haurem de passar el rierol que fa estona i estona que portem a l'esquerra sense poder traspassar-lo.
Finalment arribem al punt de pas. Hem de tornar a guanyar alçada, ja no recordo quants cops hem pujat i baixat de nivell. De sobte, s'obre el bosc i apareixen unes creus de ferro i una pista. Sobre nostre sant Miquel de Barretons on no pugem. Fins ara hem anat caminant desabrigats però aquí ens bufa un vent molt fred i notem el canvi brusc de temperatura. Un grup d'una trenta de persones en baixa i tots van tapats fins les orelles.
Anem a sant Segimon on dinem una mica mentre ens anem quedant glaçats. 
Baixem per un corriol colgat de fulles seques cosa que fa témer per on poses el peu ja que no veus les pedres que hi ha sota. Finalment arribem a l'ermita de l'Erola i a partir d'allí ja hi ha més pista; però les marques desapareixen i anem endevinant el camí que ens du de retorna Viladrau.

Com diu la Susanna, celebrem el final de la caminada amb un suc de civada que ens posa a to.
Per aquells qui ho vulguin saber amb més detall: llibre "El Montseny" 50 rutes a peu, de Francesc Roma, Cossetània ISBN 978-84-9791-676-9. Itinerari nº 25 Viladrau - La Sala - Gorg Negre - sant Segimon. Hem estat unes 6/7 hores. Ja he dit que la descripció és bastant pobre.


RUTA DEL CISTER - 1A ETAPA

Ara li han tret l'accent a la paraula "CISTER" i em perdo una mica al pronunciar-la, em sona més a cistell ...
Bé, ja sabeu que l'associació ho vol ser de tots, dels qui caminen molt i dels qui caminen poc, dels qui pugen cims i dels que prefereixen planes, dels qui caminen nit i dia i d'aquells que prefereixen passejar. Per això hem endegat una ruta fàcil i còmode que, a més, aporta un atractiu turístic i de coneixença de país com és la Ruta del Cister.
Havíem d'haver començat al mes d'octubre però la climatologia ens ho va impedir, tampoc es tracta d'anar a patir i mullar-se; es tracta de gaudir d'un dia de caminar per la muntanya fent petar la xerrada amb els amics.
I això és el que vam fer el diumenge 11 de novembre en Jordi i la Montse, la Rosa Mª, la Carmina, la Nati, en Adrià i en Genís, l'altra Jordi i la Neus, la Silvia, la Noelia i jo, el tercer Jordi.
Poblet, a la sortida hom consulta el mapa



Més o menys a l'hora assenyalada estem disposats per començar a caminar. D'entrada ha sigut una mica d'enrenou deixar vehicles a punta i punta del recorregut, però no hi ha més solució. Fa fred si estas aturat, així és que, marxem!!!
A poc de sortir passem per l'Espluga de Francolí sense aturar-nos. 
Tota l'estona caminem per amples pistes de terra que fan poder moure`s en grup de dos i tres i anar explicant coses, les més diverses i que alegren la caminada. 
Ens deturem en una zona amb una mica de Sol i no massa vent per esmorzar. Desprès continuem per pistes amables amb lleugeres pujades.

Ja al final ens trobem amb un corriol que s'enfronta a al muntanya i ens obliga una mica mes; som a les portes del Cap del Coll, punt final de l'etapa d'avui. Efectivament, el corriol puja dret i en pocs moments guanyem 100 metres d'alçada.
Quan arribem dalt, trobem la carretera i els vehicles que hem deixat per retornar a Poblet, cosa que fem i ens acomiadem fins al proper 9 de desembre en que farem la segona etapa anant fins a Vallbona de les Monges des d'aquest mateix punt on ara acabem.
Vull fer notar que a pocs metres d'on arribem i per una pisteta ben definida i visible es va al Tossal Gros de Vallbona que amb 804 metres és el cim més alt de la comarca de l'Urgell on ara som.


dimarts, 11 de setembre de 2012

DIADA 2012

Ja tornem a estar actius desprès d'un estiu força calorós i en el que, a nivell d'associació, hi ha hagut poca activitat.

Ens queda per publicar la sortida que a primers d'agost es va fer a Campdevànol per gaudir de l'aigua fresca del Pirineu, però és què ningú ha enviat ni comentari ni fotografies.
També i desprès de l'ultima entrada hem fet la 2a MARATÓ i la NOCTURNA; aquestes ja ressenyades als seus apartats corresponents.
Avui toca parlar de la DIADA.

En Toni, Pep Joan, Judit, Adrià, Trini, Carmina, Wili, Carles, Pere i Jordi d'aquest costat de la serra i família Banús, família del pastisser, Benjami, Carolina i Cristina, tots ells de Pradell ens hem trobat a l'enderrocada per instal·lar-hi la senyera independentista.
Enguany hem tingut menys feina, la gran planxa de 2x1 sobre la que en David ha pintat l'estelada l'hem dividit en dues parts; no hem hagut de pujar res més que unes eines i una mica de ciment. I la coca.
Igual que al 2011 el dia ha acompanyat i no ha bufat vent, de manera que l'hem pogut col·locar amb facilitat als màstils que encara aguantaven de l'any passat.

Amb poques hores, feina feta i avall, que a la tarda alguns han d'anar a BCN.
Ara, pel matí, quan el Sol encara és pla, ben segurament podreu veure que és reflexa en un punt de la serra. És la senyera, orgullosa, dreta i alta.

En el següent E N L L A Ç podreu veure totes les fotografies

diumenge, 13 de maig de 2012

DIUMENGE, 6 DE MAIG DE 2012

La convocatòria ja deia de portar guants i alguns s'han deixat enredar i d'altres ja han vist de què anava i s'han quedat a casa.
Amb l'excusa de donar una volta per la serra pujàvem per l'enderrocada per veure com l'ha deixat l'aiguat d'abril i mirar d'arreglar-ho una mica per fer-hi passar la MARATÓ.
Efectivament: el sender ha quedat una mica tocat per l'esllavissament de terra i pedres provocat per l'aigua. Temia que el fet d'haver treballat en el camí hagués facilitat el pas de l'aigua amb el conseqüent deteriorament de la superfície del camí. Per sort no ha estat així; sols ha sigut l'acció natural de l'aigua sobre una roca feble que ha caigut enduent-se tot el que ha trobat al seu pas. 
Pugem i podem veure alzines trencades de soca arrel, grans blocs de pedra caiguts i la muntanya ferida pel que ara sembla una tartera de blocs.
Arreglem el que podem i tornarem amb més eines per acabar-ho d'adobar i deixar-ho transitable.
podeu veure les restes de l'impacte d'una roca en sa caiguda
Desprès pugem fins la carena i baixem pel Peiró 
I tornem a Duesaigües amb la feina feta. Haurem de tornar per polir-la

DE PRADELL A PRADELL

Per fi hem anat a caminar amb la gent de Pradell, maca entre les maques. Aquesta caminada ja portava mesos penjada, anul·lada que va ser pel mal temps. Davant els tràfecs que portem amb la marató els vam demanar ens duguessin a caminar, també per conèixer una mica més els defores de la BARONIA, les zones properes que l'envolten i molt pocs cops, per no dir mai, visitem.

Rafa García, Narcís Just, Cristina, Núria, Roger, Gisel·la i Raquel de Pradell i Marta de Falset. Carme, Noelia i David de Duesaigües, Toni de Riudecanyes, Oxana i Helena de Reus i jo de la Baronia, som els caminadors del dia, amb Rafa García com a guia.
Sortim de Pradell de la Teixeta pujant i ens dirigim per pista a la Pedra de Santa Càndia. Boscos. Voregem LO MORRAL i descendim per la vora de la cova dels Quatre Gats i de la canal dels Fontanals per anar a traspassar la N-420 vora el coll del Guix i on tenim una bona vista sobre Falset. Seguim per sender en direcció a Sant Cristòfol i Sant Gregori on ens reagrupem i esmorzem.
L'ermita és una preciositat, exemple de l'arquitectura medieval de muntanya que aprofitava el que li oferia la natura.
Nosaltres ens dediquem al que ens interessa: menjar.
En aquest punt s'ens ajunten la Mar, Cèlia i les filles d'en Rafa. La Mar, dens ha cuinat un coc del que no quedarà ni una engruna
Desprès continuen la caminada. Ara el Sol escalfa i ens endurirà la ruta. 
Baixarem per sender fins al coll de l'Eudalda, on podriem anar fins Falset, però avui no toca; seguim  baixant fins a la Riera de La Torre de Fontaubella per arribar al poble del mateix nom.
Les forces ja fallen i alguns es queden. Mentre la resta seguim. Canviem de ruta i prenem el que serà un tros de recorregut de la Marató, així verifiquem el camí i preparem l'equip de marcatge. Barranc de les Comesjoanes, collet de Ràfols, mas Mariona, barranc del Pas i Pradell de la Teixeta.
Les 14:45. Exactament 6 hores en ruta. No és que hagi estat molt dur, el Sol i la calor ens han aplanat una mica.
Aixó sí, la ruta molt maca. I ensenya que hi ha molts i molts camins, racons, indrets per caminar, per conèixer, per gaudir. Avui ens han quedat una pila de noms per arxivar a la memòria i que ara, consultant l'ICC, no trobo.
Se m'acumula la feina ......

diumenge, 6 de maig de 2012

29 D'ABRIL DE 2012

Hi havia curiositat per saber el nou traçat del que serà la MITJA MARATÓ DE LA BARONIA. La data prevista anteriorment es va ajornar per mal temps i ara s'acabaven les dates per fer-la abans del dia gran.
En sortir de Duesaigües baixem al barranc per darrera el Cunirri i així evitem trobar de cara als qui entren estalviant possibles incidències. Desprès és puja per darrera els rentadors fins trobar el camí tradicional que puja al Castell.
Quan s'arriba a la carretera, es traspassa, i pels Pins Bens és va a trobar un sender recuperat que ens baixa a la pista que mena a Vilanova. Fent aquest pas estalviem metres de carretera amb el conseqüent perill. 
A partir d'aquí ja tot queda igual fins arribar al poble de Vilanova.
D'allí continuem fins Riudecanyes per camí ja conegut

I per la fotografia ja veieu quins hem sigut els caminants.

dilluns, 9 d’abril de 2012

SETMANA GRAN DE 2012


Avui s'acaba la setmana gran de 2012. Havíem de fer força coses però el temps no ho ha permès. De tota manera no ens podem queixar.
,

Divendres vam anar a revisar algun dels camins que usarem per la Marató, als efectes de preveure'n la senyalització. Ens va enganxar la pluja i la pedra, sort en vam tenir de tornar a casa abans els mossos no tanquessin les carreteres. Era bonic veure la carretera de Duesaigües blanca, amb dos dits de pedra que semblava neu. Els barrancs de l'Argentera, d'Enseula i dels Masos entrant a doll al pantà. En Josep Maria ens va dir que havien arribat a entrar un 6 mil litres segon. Aquesta pluja ha anat estupendament per al camp.

Caminant per la muntanya ja s'endevina l'efecte beneficiós de l'aigua en el verd de la vegetació.
Dissabte en Ricard i jo vam anar amb tren a la Torre de Fontaubella i vam tornar.
Diumenge vaig anar a trobar un dels camins que han obert els de Vilanova per fer-hi passar la seva cursa.
I avui dilluns Núria, Ricard, Pere i jo hem anat a la prevista caminada de Colldejou. El dia maquíssim, amb poc vent, asolellat i bona temperatura. De Colldejou al coll del Guix i d'allí per la drecera d'en Ramon amunt. Hem anat a la Foradada a esmorzar i fer-nos alguna fotografia. 
D'allí hem seguit en direcció a Mont Redó i a la Punta dels Frares hem agafat el camí dels recingles per anar al Cavall Bernat i d'allí avall per la roca dels Esperits fins trobar el PR96 de Colldejou a Pratdip. 
Hem visitat la font del Bullidor i hem retornat a Colldejou. Total unes 4 horetes de camí en bona companyia, magnífic paisatge i bon temps.
I s'acaba la setmana gran. Demà a treballar. 
Alguns.

diumenge, 1 d’abril de 2012

MONT REBEI

Segona sortida de grup, multiactivitat, de cap de setmana. MONT REBEI.
Un grup ens anem a caminar; no som massa partidaris de penjar-nos per les parets de les muntanyes. El guia o sherpa, segons algú, ha triat una combinació de rutes extretes d'un llibre sobre el Montsec. 
Un dels primers punts de parada és el roure monumental que veieu a la fotografia. Som quatre per donar-li la volta. Realment és superb.
A partir d'aquest punt hem d'enfilar la carena pel dret-

Travessem un bosc de pins enfilant un punt de la carena que sembla més accesible. Desprès arribem a l'alzinar i per una tartera ens anem enfilant fins arribar a la paret del cingle que anem resseguint fins trobar el punt pel qual fer carena.
Estem molt cansats, però l'espectacle s'ho val: tot de prats verds, pinedes, camins, pistes, embassaments i colors s'ofereix a la vista com a premi al nostre esforç.
Suposem que en aquestes mateixes hores el grup de les ferrades deu haver fet cim també.
Ara resseguim la carena i dinem. Mes tard arribem al cim de Sant Alis de 1675 metres, punt més alt de la serra del Montsec. Ens cal trobar el punt per baixar ja que hem deixat la canal de l'Embut al darrera.

Baixem per la canal dels Pous de Gel. Altra cop despenjar-nos per una tartera, alzinar i un bosc de repoblació per arribar a uns 500 metres d'on tenim els vehicles.
Rendits, acalorats, cansats, però ho hem fet.
Al poble ens trobem amb part del grup que han fet les ferrades i ens expliquem les anècdotes.
Sopar de germanor i a l'observatori astronòmic del Parc. Opinions per a tots els gustos però bastants han fet una dormideta.
DISSABTE, sortida de tot el grup al congost de Mont Rebei. 
Error de càlcul. El llibre guia parla d'una excursió fàcil amb un desnivell positiu de 250 metres. Primer és baixa com si volguessis anar a nivell de l'aigua de l'embasament. Desprès puja, i ataquem la pujada a tota màquina pensant durarà poc; el poc és més i més. El grup s'allarga i alguns paguen l'esforç d'ahir. 




Error del guia.
Desprès del primer reagrupament baixem el ritme però les cames ja pesen.




















Per anar agafem la ruta baixa i circulem pel conegut congost de Mont Rebei, tancats en mig de les parets i per damunt del nivell de l'aigua, actualment, molt i molt baix.










Desprès de recórrer tot el congost alguns arribem al pont penjant, punt en el que és previst el retorn. D'altres han optat per trencar la caminada i anar a veure una cova.
El camí de retorn es fa pesat perquè ara tenim el Sol que ens escalfa la closca i alguna cosa més. 
Hi ha qui pateix dels genolls, qui te les cames cansades. Els joves no tenen res, els sobra energia pels quatre costats.


Hem estat uns 30 i el sentir general de d'haver-s'ho passat bé. 
Per la part que em toca m'alegra haver-hi contribuït. I agraeixo a Lluís Gómez la seva gran tasca per atraure un col·lectiu de joves i fer-los anar, mes o menys, a una.
Per bé que siguem una associació això és, també, una colla d'amics.
Alguns encara es queden uns dies a escalar i els altres retornem a casa, a les obligacions.
Fins la propera.

dimecres, 28 de març de 2012

MARATO DE BARCELONA

Mentre alguns feiem el curset, d'altres socis eren a BCN per participar a la MARATÓ DE BARCELONA. Ens plau adjuntar-vos la crònica d'en ARNAU ALTES.

Davant d’un esdeveniment d’aquestes característiques, les setmanes o la setmana abans sempre et marques unes pautes de bon comportament: res d’alcohol, dormir 8 hores, beure molta aigua, molta pasta i força fibra. Tot un allau de bones propostes que el vent es va acabant emportant. 2 dies abans vaig anar a fer un tomet per platja a veure si aquelles males vibracions es confirmaven, i en efecte, les molèsties persistien. 
    Tirant de tòpic basquetmaniàtic, em vaig agafar al peu de la lletra les paraules d’un vell rocker com Bozidar Malkovick, i vaig començar a anar de víctima “no s’ha de faltar el respecte a la marató” “l’important es acabar”, i tot aquells bons propòsits previs a la marató s’anaven diluïnt.
    La vigília me la vaig passar entre el viatge i en busca del dorsal una mica desconcertat amb la imatge de la pàjara de l’any passat a les torres Mapfre, per més inri aquell dissabte tocava canvi d’hora amb tot el que comporta, com que no recordava si el mòbil tenia autonomia pròpia,vaig decidir avançar una hora sense preguntar-li. En resum a les 5 de la matinada ja estava despert, i vaig haver d’usar el comodí 3/24 per confirmar en quina hora vivíem.
     De camí a la Plaça d’Espanya, s’alternaven els maratonians de dia, agafant el relleu de tots aquells maratonians  que sel’s hi havia girat feina a la nit. Una munió de gent amb un destí comú. No sóc un amant de l’asfalt ni de les grans ciutats però la remor que es palpava era molt emocionant i una gran dosis de motivació pel múscul que tenim damunt de les celles.
    Això d’encaixonar-te és un gran encert. Em vaig col·locar al calaix de 03:00 a 03:30, dorsal vermell,  i tenia la llebre a dels 03:30 a la vista.
    Un cop passada la liturgia, per no dir parafernàlia d’inici, vaig passar per la línia de sortida quan el crono marcava un parell de minuts. De camí al Camp Nou, vaig establir conversa amb el Carles, els 2 varem fer un pacte de cavallers d’intentar no baixar de 5 minuts i al kilòmetre 30 ja en parlaríem.
    Anàvem avançant i al 10.000 havíem guanyat escassament uns segons per sota dels 50 minuts. Imperava el conservadorisme i tot i viure moments d’emoció per la Gran Via i Sagrada Família, la constant era la mateixa. De camí a la Meridiana ( km 21) ens vam estirar una mica i la llebre dels 03:30 quedava a les nostres esquenes, arrencàvem un parell de minutets, però com hem dit el primer objectiu  era passar la barrera dels 30 a 02:30. El marge s’anava ampliant i ja tenia uns minuts per poder recuperar en cas de fallida, ara solament  calia saber el temps que durarien les cames ben fresques. La part del passeig marítim i de l’Arc de Triomf , va haver-hi kilòmetres per sota dels 04:40, en aquells moments ja dansava sol i l’impuls de veure als Cop de Cap al km 37 va ser ideal per poder continuar tirant i veure que l’objectiu creat a priori era més que possible. Finalment va arribar la davallada i la Plaça de Sant Jaume vaig aguantar com vaig poder, però la pujada del Paral·lel, en aquelles circumstàncies, podem parlar de pujada, va ser molt dura i vaig perdre molt de temps. El Garmin em diu que al km 42,140 metres portava un temps de 03:27 i que el meu recorregut final va ser de 42,5. Per altre banda el chip de l’organització marcava 03:30 clavats, no generem suspicàcies d’una cursa que el seu recorregut es puntuable pels jocs olímpics, sigui com sigui es un temps que no m’esperava i amb bons motius per celebrar-ho.

diumenge, 25 de març de 2012

CURSET INICIACIÓ AL GPS I ORIENTACIÓ

Diumenge, 25 de març. 1er CURSET D'INICIACIÓ AL GPS I ORIENTACIÓ



Un grupet reduït de 10 persones han acceptat formar part del 1ER CURSET d'ORIENTACIÓ I INICIACIÓ AL GPS


















A la sala privada del cafè de la Societat hem escoltat les explicacions de la monitora Txell de El Brogit guiatges qui ens ha anat introduint en els petits detalls que hem de tenir en compte per orientar-nos a la muntanya.










Per exemple, sabíeu que els formiguers sempre s'obren de cara al SUD?  o que la Lluna minvant sempre senyala a l'EST?














Desprès d'aprendre detalls com aquests i de més important com per exemple com llegir un mapa, com interpretar les corbes de nivell i com aplicar-ho al GPS hem anat a posar-ho en pràctica.














Hem engegat els GPS i amb el mapa hem mirat de posar en pràctica tot el que hem comentat a la teòrica.
















Hem assolit arribar a la meitat de ruta havent trobat les fites marcades i aprenent a identificar el paisatge que veiem dins el mapa.












 I, finalment, tornem al lloc on hem deixat els vehicles i fem el comiat.
Quedem per fer la segona part del curset a finals d'any.





















Gràcies a la Txell que ha fet una bona feina fent-ho tot distret i amè. I a la Núria, la nostra vocal de formació i cultura que ho ha organitzat estupendament bé.










Aquesta associació creix gràcies a l'esforç i col·laboració de molts. Hem arribat als 50 socis efectius. 
Ahir érem al TASTAVERD venent llibres i mapes de muntanya i promocionant la MARATÓ DE LA BARONIA, avui el curset, el cap de setmana vinent la sortida a ÀGER .....
Potser som petits però podem fer grans coses .....

diumenge, 11 de març de 2012

SEGON ANNIVERSARI - 11 DE MARÇ DE 2012

Demà 12 de març és compleix el segon aniversari de l'assocaició i ho hem celebrat avui.
Uns quants voluntaris hem anat a fer una passejada pujant al Castell pel sender de les Carboneres. Com dels qui venien, la majoria, no el coneixia ha servit per veure la seva apreciació de cara a la marató. Aprovat amb nota.


participants a la caminada


Desprès ens ajuntem amb el de la calçotada d'aniversari a la placeta del caçador de Duesaigües. El tresorer s'ha encarregat de preparar-ho tot. Calçots, llonganissa, corder, botifarrons i calçots. Ah! i la salsa, que sempre és el que és nota més. 
Entre la cervesa, el vi de Porrera de Cal Pla i la salsa l'ambient s'anima. Potser fem olor de fum i de rostit, com a qualsevol calçotada. Fa un bon sol i la instal·lació és adequada, per a l'objectiu. 
Tenim gana i ganes de menjar i beure. Alguns més que d'altres. Hi ha bona xerrera amb algunes persones que no veiem de fa temps per raons que no venen al cas.
El presi desbarra sols explicant acudits pujats de to. El pobre és fa gran, potser li haurem de trobar un substitut mes adequat.
La festa s'acaba a l'Ateneu amb els cafès i xarrups. 
Gràcies a tots els qui heu vingut i als qui no heu pogut. Gràcies a tots els socis vells i nous. Gràcies a tots als qui d'alguna manera heu fet possible que l'associació arribés als dos anys de vida i amb el bagatge de coses fetes tan maco que tenim.