diumenge, 4 de desembre de 2011

MONTSERRAT

A veure que no em deixi ningú, Jaume Merino, Noelia Tarragó, Josep J. Salvadó, Carles Folch, Albert Folch, Arnau Altés, Natàlia Martínez, Susana Cuadros, Marta Masdeu, Vanessa Nolla, Pepa Adell, Cristina Sanvisens, Ruth Massó, Toni Serrat, Maria Pau Serrat, David Sangenís, María Jiménez, Miguel Àngel Cano, Jordi Sangenís, Marc Sànchez, Ernest Seuba, Lluís Gómez i Jordi Foraster. Aquestes son les 23 persones que han participat de la primera sortida de cap de setmana de l'Associació.
I podem dir amb satisfacció que ha estat un èxit. Bones activitats i bona companyia. Ningú lesionat. Bon temps. Què més és pot demanar?: Tan sols que la propera sigui com aquesta.

Alguns van triar marxar divendres per anar escalfant motors o per estar el dissabte a primera hora a punt. Dissabte hi havia dues activitats, uns quants van anar a fer la ferrada TERESINA i d'altres una caminada. Els qui sou del ram ja sabeu on i com és la ferrada i com que no hi vaig anar no us en puc explicar gran cosa més. Sols que alguns, tot i fer-la, van quedar cansats i impressionats ja que alguns trossos son força penjats i tècnics. El que compta es que tots van arribar dalt sans i estalvis.
Els de la caminada vam emprendre pel camí de Sant Miquel i al pla dels soldats varem baixar a Collbató per l'antic camí. 

Abans d'entrar a Collbató agafem una pista que ens duu a Vinya Nova i allí pel camí del Port pugem altre cop dalt de tot fins a trobar el camí de Sant Joan a Sant Jeroni. Dinem i baixem tot fent una visita complementària a les ermites de Sta. Magdalena i St Onofre.
De retorn a Montserrat ens trobem tots plegats al refugi de Sta. Cecília on la majoria hi passarà la nit.
En el següent enllaç podeu trobar el track de la ruta feta.

El diumenge ens reunim al refugi de Sta Cecília per fer una caminada conjunta. Alguns encara estan amb agulletes de la d'ahir però s'hi apunten amb ganes. Això son homes i dones per fer gran un país. Som-hi!!
Sortim de l'ermita de Sta Cecília i agafem el GR 65.5 fins trobar la canal del Miracle. Cal reconèixer l'esforç d'alguna persona que supera les seves pors i el cansament d'ahir i puja per llocs que ni ella s'ho pensava. 

Dalt la serra podem contemplar el paisatge i sota un bon Sol esmorzem. A bon pas anem baixant vers el refugi V. Barber on descansem una estona. Continuem baixant fins trobar el GR65.5 tot emprenent el camí de retorn passant per sota la Foradada i el Camell.
Aquí teniu l'enllaç amb la caminada 

Acabem tots al refugi de Sta Cecília des d'on emprenem el camí de retorn a casa.
Ha estat una bona experiència que podem intentar repetir.

                                    F O T O G R A F I E S

divendres, 2 de desembre de 2011

HO HEM TORNAT A FER

Som collonuts !!!! Hem tornat a posar la senyera allí on volíem !!! 

Ara esperar que torni a venir un altra/es eixelebrat/s i facin perquè a la primera ventada torni a caure.
Així es com va el país, en mans de quatre sense cervell que no saben veure més enllà del seu nas de i de la seva ignorància negant el dret a la diferència d'opinió, al punt de vista diferent dins un respecte, a la tolerància, dedicant-se a esbotzar (d'amagat això si) qualsevol cosa que no sigui exactament el que els han dit ha d'ésser.
Perquè no fan més que obeir, sense pensar (perquè no poden ni saben) les ordres dels qui imbuïts de la raó històrica, del mandat diví i de la certesa de l'ignorant,  els dicten a través de les ràdios i televisions clericals i de periodistes (?) amargats i ressentits.
Que no és queixin si volem separar-nos d'ells, establir fronteres i tenir-los tant lluny com sigui possible. L'agressivitat, intolerància, incultura, la mala educació i el menyspreu que mostren per tot allò que no quadra al seu estretíssim punt de vista son raons més que suficients que per no voler formar part d'on ells son, del projecte (per dir-ho d'alguna manera) que representen, del país d'on volen ésser.
Defensem un país lliure, tolerant, ampli, obert, culte, progressista i acollidor per aquells qui vulguin participar del mateix projecte. I a qui no li agradi té les portes obertes a retornar al lloc dels seus pares o avis on segurament l'estan esperant amb candeletes, panderetes i faralaes i on podran cobrar un subsidi per a no fer res. Aquí volem persones que vulguin esforçar-se, treballar, prosperar i, sobretot, debatre educadament idees, somnis i il·lusions que son sempre la llavor del progrés i del futur.

VISCA CATALUNYA LLIURE