dilluns, 27 de desembre de 2010

DESEMBRE 2010 - SANT ESTEVE

Mas del Teigell
Ostres!!! M'ha quedat la foto de canto !!! Ja no ho puc arreglar, si mes no avui.
Be, com havia dit per sant esteve hem fet una caminada per païr el dinar de nadal i fer lloc a la carn d'olla d'avui.
Tenia confiança en que seriem alguns mes però es veu que la ressaca i el fred han espantat a mes d'un.
Ha fet molt de fred accentuat pel vent. El vent ha estat el nostre incòmode acompanyant durant tota l'estona.
A les 9 hem sortit de Riudecanyes la familia LLaveria-Oliva al complet, en Pere, i jo de Riudecanyes i en Pep Joan i en Joan de Duesaigües. Els unics que ens hem atrevit a desafiar el fred i el vent.
Mas del Teigell
Com era previst hem sortit pel camí Fondo o dels Morts, baixat pel dels Porrerencs o de Cambrils fins fer cap al mas. Una antiga masia fortificada que encara conserva un parell de torres de defensa i un mosaic de sant rafael en una de les parets. A la vora hi ha un pi monumental.
Desprès i per camí asfaltat es puja a Montbrió allí es torna a Riudecanyes seguint el camí dels Morts marcat com a PR.
Acabem entrant al poble pel camí dels molins sobre les 12 del migdia.
Hem trobat força gel durant el recorregut i no tan sols a la punta del nas.
I no ens hem aturat mes que per veure el mas i fer les fotos.
I així acabem l'any.
Passeu-vos-ho be

diumenge, 19 de desembre de 2010

DESEMBRE 2010, DIA 19

forn de calç. Camí de l'Alzinar. Torre Fontaubella
Enguany les encerto totes. Diumenge que designo per caminar, diumenge que plou.
Sort que encara hi ha qui no s'arruga i a l'hora en punt apareix al lloc de sortida. Avui sols som 6 i d'ells 3 de Reus i 3 de Riudecanyes.
Aixó ens permetra canviar la caminada.
En principi havia de ser circolar amb inici i final estació de tren de Pradell.
La primera part la mantenim i de l'estació pugem al poble per sortir-ne pel camí de l'Alzinar o del Vent.
Passem per una de les presses d'aigua de la Torre i desprès pel forn de calç que surt a la fotografía. Seguim encara mes amunt i ja vora del punt mes alt del camí ens desviem pel senderó que aprofita el tram inicial del barranc de les Castellanes.
Font dels Ermitans
Ja dalt a la serra seguim un moment la pista de manteniment dels molins per l'esquerra fins torbar-ne una que puja per la dreta i deseguida i a la dreta l'antic GR7 que seguim.
Fem cap a mitja dotzena d'alzines sobrevivents a la serra i una antena. Allí s'inicia un sender de caçador que ens baixa fins a la pedra que protegeix la Font dels Ermitans la qual visitem.
Desprès sols ens cal seguir el sender que duu als Estrets i a l'Argentera, on arribem al punt del migdia sense poder-hi fer una cervesa per que encara es tancat el bar.
Baixem fins el baixador per tornar a agafar el tren i retornar a casa.
No ens ha plogut i la caminada ha estat perfecte.
Fins la propera.

dilluns, 6 de desembre de 2010

SORTIDA SUAU DESEMBRE 2010

Riudecanyes. Just abans de sortir
Es pont, hi ha dies de festa i m'han demanat de fer alguna cosa per aquells que no caminen tant.

He programat una caminada que a mi em sembla suau per que l'aprofitin nens i .d'altres persones.

Des de Riudecanyes, prenem la sortida a les 9. Cosa rara avui sols hi ha persones de Duesaigües. Be, que hi farem, si ningu mes s'hi atreveix.

Sortim del poble pel camí Fondo o dels Morts. Alguna gota menaça pluja, d'un cel de plomb. Arreu es veuen fums de crema que l'humitat no deix enlairar i es poden confondre per boira.



Ara ens veiem tots

Deixem el camí Fondo per seguir el dels Gorgs que ens portarà fins la finca de l'holandès la qual traspassarem per accedir a l'Arbocet.

Alli ens fixem en les dues torres de guaita i defensa, la cuadrada i la rodona.

Per un senderó voregem el barranc i fem cap a Mas Munté, avui dia restaurat per una parella anglesa que vol dedicar-ho a casa rural.

Per camins intseriors fem cap a Vilanova on no podem fer un café tot i ser les 11.

Decidim pujar per l'antic camí al castell. Ara sí que suem. Fins ara la caminada ha estat realment suau, però aquesta costa apreta.
Bonic pont medieval vora Mas Munté
Com tot s'acaba al final arribem a la carretera. Alguns agafen direcció Duesaigües; d'altres baixen a Riudecanyes. Passem pel mas del Pandot i entrem a Mar de Riudecanyes i poc desprès al poble quan toquen les 12 del migdia.

No ens hem mullat i hem fet un bon tomb.

Un bon dinar, una mica de sofà i demà agulletes.

Fins la propera

diumenge, 5 de desembre de 2010

PRATDIP, SORTIDA DEL 5 DESEMBRE 2010

a les portes de Pratdip finalitzada la caminada
Aquesta sortida a Pratdip estaba maleïda. La primera convocatòria es va suspendre pels aiguats del dia anterior. I avui ens hem mullat.
A les 8 del matí sortim de Pratdip i enfilem el camí per pujar al Cabrafiga. Ja bastant amunt i al peu d'una torre d'alta tensió fem un apart per visitar les coves del Grau que estan just a la paret de la muntanya.
Seguim i ja abans d'arribar al cim tenim una ample panoràmica a ambdós costats. A la dreta podem veure tota la línia de la costa fins al Delta. A l'esquerra el Collet Rodó, Escornalbou la serra de l'Argentera.
Esmorzem al cim del Cabrafiga i les primeres gotes cauen. Decidim no fer-ne cas i seguir la ruta prevista.
Passem pels Meners i per algunes boques d'antigues mines. Baixem per una tartera a tota velocitat (els mes joves) i ja l'aigua ens obliga a ficar-nos les capelines i altres proteccions.
Poc a poc anem baixant i el camñi ens du a pasar vora el castellet de les Mugues, o restes ibèriques, o això diuen. La vegetació s'espolsa l'aigua damunt els camalls dels nostres pantalons i acabem ben molls. Fem cap al grau de la Muga, indret molt dret i que ens baixa a nivell del riu Dòvia en pocs metres.
Passem per sota la carretera vella i nova i prenem un senderó que ressegueix el marge dret del riu per ajuntar-se al PR que ve de Masriudoms i dur-nos de tornada a Pratdip on arribem a les 11:55.
Hem fet la ruta en 25 minuts menys del que diu la guia, tot i aturar-nos a esmorzar.