diumenge, 16 de desembre de 2012

SORTIDA DE TROBALLA

L'hem trobat!!
Bé, realment cal dir que hem arribat perquè, camí camí, no hi és. La questió és que pujant de la vall de Maçanes hi ha una ruta que et permet encarar el Coll de la Torniola i la Punta de Baix anat a trobar la pujada per la canal Fosca o del Corb.
D'allí, en un parell o tres de centenars de metres vas a trobar el camí del Portell de les Processons i pots retornar a orígen.
En aquests moments no puc dir que sigui el camí verdader o amb dret de pas, ho esbrinaré.
Vista del Coll de la Torniola o Punta de Baix

Cinglejant arribarem a la Canal Fosca 

A mitja pujada de la Canal del Corb,

diumenge, 9 de desembre de 2012

RUTA DEL CISTER


Ja en tenim dues. Dues etapes de la ruta del Cister.
Santuari de El Tallat

17 persones ens hem ajuntat per anar des de Cap del Coll, lloc on varem acabar l'anterior etapa, fins Vallbona de les Monges.
La caminada ha estat curta, uns 12 quilòmetres, amb visita extra al santuari de El Tallat, d'on és la fotografia superior.
El dia magnífic amb Sol, això sí, fred, bastant fred.
Entrant a Montblanquet

La ruta per la comarca de l'Urgell molt maca, amb els camps ja bastant blancs per efectes de les gebrades i els tolls d'aigua glaçats. 
El camí tot per pista ampla, fàcil i còmode de fer.
Ja tenim Vallbona a la vista.

Excepte els darrers metres que han estat per terra argilós que se'ns ha enganxat a  la sola de les sabates, sort que ha durat poc.
Acabem la baixa i entrem al poble
Claustre de Vallbona

I per acabar, visita turística al monestir. Molt de nosaltres ja l'havíem fet en alguna ocasió però sempre és un plaer tornar a visitar aquestes pedres, part fonamental de la història del nostre país, arrel del nostre arbre, fonament del nostre present que, algun il·luminat vol reduir a simple folklore local i atribuir-lo a la  "grandeza de ejpaña". I UNA MERDA !!!!

SETMANA DE DESEMBRE

Iniciant les festes de la gran setmana de desembre en Jordi Matas Oliva i Jordi Foraster Adserà anem a netejar una part de l'antic camí de Riudecanyes a la font de Vilamanya, la part que va des de el collet del mas de Ma Gran fins la dita font. 
Aconseguim, a base de xerrac i tisores, deixar clara la ruta a seguir i que, prèviament, ja tenia marcada gràcies a un track de GPS que la meva amiga Txell Omella va obtenir a partir de les traces que figuren al vol americà de 1956 i a algunes informacions de vilatans.
El divendres següent hi he tornat amb la motoserra i n'he fet un 40%, deixant-lo com una autopista de muntanya. Espero poder netejar-lo fins al final abans no s'acabi l'any; d'aquesta manera, al terme, haurem recuperat un camí antic.