divendres, 30 de novembre de 2012

MONTSENY - SEGON DIA

Avui toca caminada conjunta.
Ens trobem al punt de sortida del coll de Bordoriol, situat al punt quilomètric 3,5 de la carretera GIV 5201.
Aquí sí el llibre ja descriu millor la ruta, a més, aquesta forma part de les rutes del Parc Natural del Montseny i és ben marcada. És ben còmode i ascendeix suament fins a Coll Pregon.

A partir d'aquí ja és sender de muntanya amb més pendent, però ens queda molt poc.

Al cim del Matagalls, com sempre, no som sols. És un cim emblemàtic, accessible i molta gent el vol haver pujat, com a mínim un cop. Son 1697 metres i és el sostre comarcal de la comarca d'Osona.

Desprès de menjar una mica baixem en direcció a sant Marçal. A baix anem a fer un suc de civada a un luxós hotel de la cadena HUSA on una seriosa cambrera ens mira de fit a fit i ens atén a poques ganes. Ens bevem una cervesa Montseny, ben bona i fresca pagada amb bons diners, iguals als dels qui poden pagar-se una nit en aquest hotelet situat en un meravellós lloc.
Desprès, cadascú a casa seva. 
Fins la propera sortida.

Nota final: la ruta és al mateix llibre citat a la sortida del dissabte, son els itineraris 28 i 29.


MONTSENY - ESCALADA



Una nova sortida col·lectiva ens esperava!!! Vam sortir de Pallaresos sobre les 19h. del divendres el Lluís, El Miki climbing, l’Ernest la Ruthy i la Cris amb la furgo com si marxéssim un mes!
després de compres, trobar-nos amb l’Adrià amb qui es va quedar Miki, i molta calma pujant arribàvem a les 22.30 al càmping on ens trobàvem amb la Susanna. Sorpresos pel formidable bungalow, ens hi vam instal·lar, soparet de germanor i a fer nones que ens esperava un gran dia!
Dissabte vam fer cap al pàrking de Centelles on ens esperaven el Miki i l’Adrià.

Eren passades les 22.30h que iniciàvem la via i semblava la rambla de Barcelona!


Entre espera i espera un fet paradoxal per no dir-li d’una altra manera. Un personatge qu s’havia deixat el seny a la plana es disposava  a fer la via sense cap tipus de recurs que l’impedís visitar l’altre món ben aviat. Vaja que el paio anava sense assegurar! Va fer el primer tram darrere nostre i en el pont tibetà ens vam separar ja que ens esperaven dues hores ben bones de cua que vam decidir evitar. I el personatge...pont tibetà sense assegurar!


Tot i així la part més arriscada no era pas aquesta on vam coincidir amb ell de nou i el vam deixar passar que la pressa mata i no era el què pas buscàvem nosaltres.
La ferrada va succeir sense incidents importats a part de la bota de la Cris enganxada en una grapa impossible de treure dels trams amb més desplom.
Vam passar per l’Esperó que és el tram més difícil de les dues variants. Tram que s’acaba en una bauma preciosa i força dura ja que no disposa de peus i requereix de força de braços. Però tots contents vam anar cap dalt a acabar-la que ens vam trobar amb un embús en aquest tram final que se’ns va fer l’hora de dinar i cap baix que fa baixada!

Per la tarda ena va anar arribant la gent que faltava. El Jordi que havia fet una bona caminada amb la Susana, i el Pep Joan i la Judit que arribaven per la jornada del diumenge. Un bon sopar, resopó i a dormir que el Matagalls ens esperava!

MONTSENY

Tocava sortida de cap de setmana, em sembla que molts en teniem ganes d'anar a algun lloc diferent i llunyà. M'atreveixo a dir que en un moment en que la paraula país té més significat que mai, anar a fer muntanya fora de les nostres contrades té un altre caire.
La majoria pugem el divendres a la zona del Montseny per començar l'endemà a fer les nostres activitats. Jo parlaré de la caminada que vam fer Susanna i jo.

Comencem a caminar vora Viladrau, porto un llibre de rutes que aviat es revelarà incomplert. De moment pistes i més pistes que fan dubtar. La fageda i els castanyers impressionants, el tou de fulles per terra, el dia més aviat gris. Ens anem encaixonant per la riera de l'oratori i can Gat.
Gràcies a la defectuosa descripció hem fet un parell de marrades i en un moment dubtem de seguir amb el programa previst o recular. Decidim avançar una mica més i això ens salva ja que trobem, de casualitat, la ruta correcte.
Anem guanyant alçada per un corriol estret, bastant clar i amb suficients fites de pedra, tot ell en mig d'un preciós bosc d'alzina, faig, castanyer, roure i aigua arreu. Què diferent de ca nostra, tan seca i aspre ...!
Ens anem aturant no tan sols per recuperar respiració i força si no també per fer alguna fotografia. El corriol segueix i segueix fins al fons d'una vall. 
Ja veiem sant Segimon a dalt però pensem encara ens queda força lluny perquè primer, haurem de passar el rierol que fa estona i estona que portem a l'esquerra sense poder traspassar-lo.
Finalment arribem al punt de pas. Hem de tornar a guanyar alçada, ja no recordo quants cops hem pujat i baixat de nivell. De sobte, s'obre el bosc i apareixen unes creus de ferro i una pista. Sobre nostre sant Miquel de Barretons on no pugem. Fins ara hem anat caminant desabrigats però aquí ens bufa un vent molt fred i notem el canvi brusc de temperatura. Un grup d'una trenta de persones en baixa i tots van tapats fins les orelles.
Anem a sant Segimon on dinem una mica mentre ens anem quedant glaçats. 
Baixem per un corriol colgat de fulles seques cosa que fa témer per on poses el peu ja que no veus les pedres que hi ha sota. Finalment arribem a l'ermita de l'Erola i a partir d'allí ja hi ha més pista; però les marques desapareixen i anem endevinant el camí que ens du de retorna Viladrau.

Com diu la Susanna, celebrem el final de la caminada amb un suc de civada que ens posa a to.
Per aquells qui ho vulguin saber amb més detall: llibre "El Montseny" 50 rutes a peu, de Francesc Roma, Cossetània ISBN 978-84-9791-676-9. Itinerari nº 25 Viladrau - La Sala - Gorg Negre - sant Segimon. Hem estat unes 6/7 hores. Ja he dit que la descripció és bastant pobre.


RUTA DEL CISTER - 1A ETAPA

Ara li han tret l'accent a la paraula "CISTER" i em perdo una mica al pronunciar-la, em sona més a cistell ...
Bé, ja sabeu que l'associació ho vol ser de tots, dels qui caminen molt i dels qui caminen poc, dels qui pugen cims i dels que prefereixen planes, dels qui caminen nit i dia i d'aquells que prefereixen passejar. Per això hem endegat una ruta fàcil i còmode que, a més, aporta un atractiu turístic i de coneixença de país com és la Ruta del Cister.
Havíem d'haver començat al mes d'octubre però la climatologia ens ho va impedir, tampoc es tracta d'anar a patir i mullar-se; es tracta de gaudir d'un dia de caminar per la muntanya fent petar la xerrada amb els amics.
I això és el que vam fer el diumenge 11 de novembre en Jordi i la Montse, la Rosa Mª, la Carmina, la Nati, en Adrià i en Genís, l'altra Jordi i la Neus, la Silvia, la Noelia i jo, el tercer Jordi.
Poblet, a la sortida hom consulta el mapa



Més o menys a l'hora assenyalada estem disposats per començar a caminar. D'entrada ha sigut una mica d'enrenou deixar vehicles a punta i punta del recorregut, però no hi ha més solució. Fa fred si estas aturat, així és que, marxem!!!
A poc de sortir passem per l'Espluga de Francolí sense aturar-nos. 
Tota l'estona caminem per amples pistes de terra que fan poder moure`s en grup de dos i tres i anar explicant coses, les més diverses i que alegren la caminada. 
Ens deturem en una zona amb una mica de Sol i no massa vent per esmorzar. Desprès continuem per pistes amables amb lleugeres pujades.

Ja al final ens trobem amb un corriol que s'enfronta a al muntanya i ens obliga una mica mes; som a les portes del Cap del Coll, punt final de l'etapa d'avui. Efectivament, el corriol puja dret i en pocs moments guanyem 100 metres d'alçada.
Quan arribem dalt, trobem la carretera i els vehicles que hem deixat per retornar a Poblet, cosa que fem i ens acomiadem fins al proper 9 de desembre en que farem la segona etapa anant fins a Vallbona de les Monges des d'aquest mateix punt on ara acabem.
Vull fer notar que a pocs metres d'on arribem i per una pisteta ben definida i visible es va al Tossal Gros de Vallbona que amb 804 metres és el cim més alt de la comarca de l'Urgell on ara som.