divendres, 30 de novembre del 2012

MONTSENY

Tocava sortida de cap de setmana, em sembla que molts en teniem ganes d'anar a algun lloc diferent i llunyà. M'atreveixo a dir que en un moment en que la paraula país té més significat que mai, anar a fer muntanya fora de les nostres contrades té un altre caire.
La majoria pugem el divendres a la zona del Montseny per començar l'endemà a fer les nostres activitats. Jo parlaré de la caminada que vam fer Susanna i jo.

Comencem a caminar vora Viladrau, porto un llibre de rutes que aviat es revelarà incomplert. De moment pistes i més pistes que fan dubtar. La fageda i els castanyers impressionants, el tou de fulles per terra, el dia més aviat gris. Ens anem encaixonant per la riera de l'oratori i can Gat.
Gràcies a la defectuosa descripció hem fet un parell de marrades i en un moment dubtem de seguir amb el programa previst o recular. Decidim avançar una mica més i això ens salva ja que trobem, de casualitat, la ruta correcte.
Anem guanyant alçada per un corriol estret, bastant clar i amb suficients fites de pedra, tot ell en mig d'un preciós bosc d'alzina, faig, castanyer, roure i aigua arreu. Què diferent de ca nostra, tan seca i aspre ...!
Ens anem aturant no tan sols per recuperar respiració i força si no també per fer alguna fotografia. El corriol segueix i segueix fins al fons d'una vall. 
Ja veiem sant Segimon a dalt però pensem encara ens queda força lluny perquè primer, haurem de passar el rierol que fa estona i estona que portem a l'esquerra sense poder traspassar-lo.
Finalment arribem al punt de pas. Hem de tornar a guanyar alçada, ja no recordo quants cops hem pujat i baixat de nivell. De sobte, s'obre el bosc i apareixen unes creus de ferro i una pista. Sobre nostre sant Miquel de Barretons on no pugem. Fins ara hem anat caminant desabrigats però aquí ens bufa un vent molt fred i notem el canvi brusc de temperatura. Un grup d'una trenta de persones en baixa i tots van tapats fins les orelles.
Anem a sant Segimon on dinem una mica mentre ens anem quedant glaçats. 
Baixem per un corriol colgat de fulles seques cosa que fa témer per on poses el peu ja que no veus les pedres que hi ha sota. Finalment arribem a l'ermita de l'Erola i a partir d'allí ja hi ha més pista; però les marques desapareixen i anem endevinant el camí que ens du de retorna Viladrau.

Com diu la Susanna, celebrem el final de la caminada amb un suc de civada que ens posa a to.
Per aquells qui ho vulguin saber amb més detall: llibre "El Montseny" 50 rutes a peu, de Francesc Roma, Cossetània ISBN 978-84-9791-676-9. Itinerari nº 25 Viladrau - La Sala - Gorg Negre - sant Segimon. Hem estat unes 6/7 hores. Ja he dit que la descripció és bastant pobre.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada