Una nova sortida
col·lectiva ens esperava!!! Vam sortir de Pallaresos sobre les 19h. del
divendres el Lluís, El Miki climbing, l’Ernest la Ruthy i la Cris amb la furgo
com si marxéssim un mes!
després de compres, trobar-nos amb l’Adrià
amb qui es va quedar Miki, i molta calma pujant arribàvem a les 22.30 al
càmping on ens trobàvem amb la Susanna. Sorpresos pel formidable bungalow, ens
hi vam instal·lar, soparet de germanor i a fer nones que ens esperava un gran
dia!
Dissabte vam fer cap al pàrking de Centelles
on ens esperaven el Miki i l’Adrià.
Eren passades les 22.30h que iniciàvem la
via i semblava la rambla de Barcelona!
Entre espera i espera un fet paradoxal per no dir-li d’una altra manera. Un personatge qu s’havia deixat el seny a la plana es disposava a fer la via sense cap tipus de recurs que l’impedís visitar l’altre món ben aviat. Vaja que el paio anava sense assegurar! Va fer el primer tram darrere nostre i en el pont tibetà ens vam separar ja que ens esperaven dues hores ben bones de cua que vam decidir evitar. I el personatge...pont tibetà sense assegurar!
Tot i així la part més arriscada no era pas
aquesta on vam coincidir amb ell de nou i el vam deixar passar que la pressa
mata i no era el què pas buscàvem nosaltres.
La ferrada va
succeir sense incidents importats a part de la bota de la Cris enganxada en una
grapa impossible de treure dels trams amb més desplom.
Vam passar per
l’Esperó que és el tram més difícil de les dues variants. Tram que s’acaba en
una bauma preciosa i força dura ja que no disposa de peus i requereix de força
de braços. Però tots contents vam anar cap dalt a acabar-la que ens vam trobar
amb un embús en aquest tram final que se’ns va fer l’hora de dinar i cap baix
que fa baixada!
Per la tarda ena va
anar arribant la gent que faltava. El Jordi que havia fet una bona caminada amb
la Susana, i el Pep Joan i la Judit que arribaven per la jornada del diumenge.
Un bon sopar, resopó i a dormir que el Matagalls ens esperava!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada