diumenge, 1 d’abril de 2012

MONT REBEI

Segona sortida de grup, multiactivitat, de cap de setmana. MONT REBEI.
Un grup ens anem a caminar; no som massa partidaris de penjar-nos per les parets de les muntanyes. El guia o sherpa, segons algú, ha triat una combinació de rutes extretes d'un llibre sobre el Montsec. 
Un dels primers punts de parada és el roure monumental que veieu a la fotografia. Som quatre per donar-li la volta. Realment és superb.
A partir d'aquest punt hem d'enfilar la carena pel dret-

Travessem un bosc de pins enfilant un punt de la carena que sembla més accesible. Desprès arribem a l'alzinar i per una tartera ens anem enfilant fins arribar a la paret del cingle que anem resseguint fins trobar el punt pel qual fer carena.
Estem molt cansats, però l'espectacle s'ho val: tot de prats verds, pinedes, camins, pistes, embassaments i colors s'ofereix a la vista com a premi al nostre esforç.
Suposem que en aquestes mateixes hores el grup de les ferrades deu haver fet cim també.
Ara resseguim la carena i dinem. Mes tard arribem al cim de Sant Alis de 1675 metres, punt més alt de la serra del Montsec. Ens cal trobar el punt per baixar ja que hem deixat la canal de l'Embut al darrera.

Baixem per la canal dels Pous de Gel. Altra cop despenjar-nos per una tartera, alzinar i un bosc de repoblació per arribar a uns 500 metres d'on tenim els vehicles.
Rendits, acalorats, cansats, però ho hem fet.
Al poble ens trobem amb part del grup que han fet les ferrades i ens expliquem les anècdotes.
Sopar de germanor i a l'observatori astronòmic del Parc. Opinions per a tots els gustos però bastants han fet una dormideta.
DISSABTE, sortida de tot el grup al congost de Mont Rebei. 
Error de càlcul. El llibre guia parla d'una excursió fàcil amb un desnivell positiu de 250 metres. Primer és baixa com si volguessis anar a nivell de l'aigua de l'embasament. Desprès puja, i ataquem la pujada a tota màquina pensant durarà poc; el poc és més i més. El grup s'allarga i alguns paguen l'esforç d'ahir. 




Error del guia.
Desprès del primer reagrupament baixem el ritme però les cames ja pesen.




















Per anar agafem la ruta baixa i circulem pel conegut congost de Mont Rebei, tancats en mig de les parets i per damunt del nivell de l'aigua, actualment, molt i molt baix.










Desprès de recórrer tot el congost alguns arribem al pont penjant, punt en el que és previst el retorn. D'altres han optat per trencar la caminada i anar a veure una cova.
El camí de retorn es fa pesat perquè ara tenim el Sol que ens escalfa la closca i alguna cosa més. 
Hi ha qui pateix dels genolls, qui te les cames cansades. Els joves no tenen res, els sobra energia pels quatre costats.


Hem estat uns 30 i el sentir general de d'haver-s'ho passat bé. 
Per la part que em toca m'alegra haver-hi contribuït. I agraeixo a Lluís Gómez la seva gran tasca per atraure un col·lectiu de joves i fer-los anar, mes o menys, a una.
Per bé que siguem una associació això és, també, una colla d'amics.
Alguns encara es queden uns dies a escalar i els altres retornem a casa, a les obligacions.
Fins la propera.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada