dimecres, 16 de desembre de 2009

NEVADA

Hola a tots/totes:
Les nostres muntanyes estan precioses vestides de blanc. Els qui vivim aqui, nomes traure el nas per la finestra o la terrassa podem veure la Mola, Escornalbou, serra de l'Argentera i Pradell i fins i tot el Puig Mari i el collet Rodo o Porpallers tots coberts per una bona capa de neu.
Volia fer una caminada per aqui o pel Montsant aprofitant que la neu dona una altra visió sobre les coses sobretot a nosaltres que no estem acostumats a veure el paisatge d'aquesta manera. He tingut la oportunitat d'anar algun cop al Montsan despres d'una nevada i el trobo encara mes bonic que la resta de l'any.
Aixi es que aquest matí, aprofitant que havia de medir uns camins per un projecte per al 2011 he deixat el vehicle al costat del Molí den Siurana i m'he disposat a caminar una estona. He pujat pel camí de Velles fins a Duesaigües. Allí he anat a trobar el camp de futbol nou i he pujat fins al camí de la Xirivía, allí per on varem passar fa dos diumenges els de l'associació, recordeu?. Be, fins aquest moment no he trobat massa neu. En arribar a la cruïlla d'aquest camí, amb el camí vell de Duesaigües a Pradell la presència de la neu començaba a augmentar. La font de la Xirivía era plena de neu.
El sender que puja de la Font fins al camí de Porrera ha estat memorable, quantitat de branques trencades o abocades sobre al camí a causa del pes del gel aferrat a les seves fulles, el contrast d'algun arboç, encara amb fruit ben vermell contra el blanc de la neu, tot cobert i tapat, ben tapat per un mínim de 20 centímetres de neu. I nomes amb els senyals d'algun animaló. Tota la neu verge per a mi sol. M'encanta viure la muntanya així.
Quan m'he adonat d'on m'havia ficat ja era massa tard per retornar, nomes podia seguir amunt. El camí de Porrera no estaba millor, sino pitjor, que hi farem!, avall a l'Argentera. En aquesta ruta en ser mes ample el gruix de neu era una mica superior. Allí si hi havia traces d'alguna trepitjada anterior a la meva. Per sort, a la primera baixada pel mas de la Xirivia hi havia la traça d'un tractor que devia pujar abans d'ahir i aixó m'ha permès caminar millor. Portava les sabates mullades i els bessons una mica carregats de caminar enfonsat a la neu.
El traspassar l'Argentera ha estat una mia mes complicat ja que no hi havia neu però sí glaç, per sort no he caigut cap cop.
Total, una magnífica caminada per un paisatge que no sempre tenim la oportunitat de veure i que em sap greu no poder compartir, però si que us recomano que, si podeu, no us el perdeu, val la pena.
Volia penjar un video curtet però el sistema no em deix. Tinc fotografies, us en puc enviar alguna, si us ve de gust.
Apa, passeu-vos-ho be

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada