dilluns, 7 de desembre de 2009

CAMINADA DE DESEMBRE

Aquest cop ningú m'havia confirmat la seva assistència de manera que pensava tindríem una caminada "intima", o sigui, que seriem quatre gats. Esta clar, però, que mai s'ha de perdre la confiança ni la fe en que les coses poden sortir millor del que un espera. Poc a poc al lloc de trobada ens hem aplegat en Gerard de Reus; en Toni de Montbrió; Toni, Pepa, Jordi i Elena de Riudecanyes; Carmina amb el seu fill Adrià, Elisenda i Jordi amb el seu fill Bertran, Margalida i Toni amb el seu fill Pol, MOntse i Jordi, Bartomeu i Mercedes, Mª del Carme, Silvia, Mª Rosa. Tot plegat 18 majors d'edat i tres valents. Un grup que feia força patxoca.

Tal i com era previst hem sortir de Duesaigües tot seguint el camí que duu al monestir fins trobar el sender que ens ha conduit vora el mas de Maiets i desprès a l'Argentera. En aquest tros hem sofert el destorb de 7 motos de muntanya que, fent cas omís de les prohibicions, es fiquen arreu sense que ningú els deturi; es així com desprès trobem els camins malmesos per les seves corredisses.

Voliem esmorzar a l'Argentera però tot i ser les 9 del matí el cafe encara era tancat. Pel camí de la Xirivía hem anat pujant i deixant enrere primer el cementiri i desprès la Font del Ferro, mes tard hem trobat la pisteta que mena a Duesaigües i una mica mes amunt hem trobat el lloc per on pujaba l'antic camí de Duesaigües a Pradell, avui gairebé perdut en la seva part baixa. Molt a la vora hi havia un bon espai escalfat pel solet i ens hem deturat a esmorzar, car ja els menuts començaven a reclamar alguna cosa que ficar-se a la boca. I també els grans.

El dia acompanya per caminar, la temperatura no es gaire alta i el Sol escalfa el just, estem de sort. Acabat l'esmorzar hem continuat per la pista fins la Font de la Xirivia, avui dia ja seca i plena de brossa, tot i que encara es pot veure la bancada i el marge. D'allí en surt el sender que ens puja fins al camí de Porrera. Els menuts esbufeguen una mica però van seguint ben valents.

Seguint el camí de Porrera o GR7 fins gairebé sota les atenes o Colls del Vicari ens hem desviat a la dreta, una mica camp a través, seguint senders desdibuixats i perdedors per anar a trobar la pista que porta a la caseta del Perfecto. Aquesta baixada de senders ha estat l'estona mes dificultosa alhora que divertida de la caminada ja que els guies no han sabut trobar el camí fàcil i hem anat baixant per on hem pogut. Cal aclarir que en cap moment hi ha hagut capa gran dificultat ni situació compromesa i hem fet cap al lloc adequat a la primera.

Pel camí de l'Estevenet hem passat per davant de la dita caseta on encara hi ha la carrosseria d'un seat 600 abandonat i mes avall la d'un R8. Desprès hem connectat amb el camí dels Cairals arribant al poble pel camp de futbol vell.

Una beguda i una estona de descans a l'Ateneu han completat la matinal.

I ara ja fins passat festes.

Gràcies a tots els assistents.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada