Seguint el camí de la Febró, ens vam desviar i endinsar dins l’impactant avenc de la Pona, que ens va deixar a tots realment fascinats: roques immenses com piràmides de pedra, forats profunds creant petites coves, un bosc frondós i abrupte. Tot plegat d’una gran bellesa.
Sortint de l’avenc el camí feia una lleu pujada que ens va portar a una esplanada on, per fi, el sol ens escalfaria mentre esmorzàvem de bon grat. Sense entretenir-nos gaire, devien ser quarts d’onze, ens vam dirigir als també meravellosos avencs de la Febró, on els més intrèpids dels excursionistes els van poder finalitzar ascendint per una curta via ferrada que treia l’alè en algun pas.
Sortint de l’avenc el camí feia una lleu pujada que ens va portar a una esplanada on, per fi, el sol ens escalfaria mentre esmorzàvem de bon grat. Sense entretenir-nos gaire, devien ser quarts d’onze, ens vam dirigir als també meravellosos avencs de la Febró, on els més intrèpids dels excursionistes els van poder finalitzar ascendint per una curta via ferrada que treia l’alè en algun pas.
Caminants: Un bon grapat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada