LA MIRANDA

Aquesta es la penya que s'ha atrevit a afrontar un dia d'estiu i sortir a la muntanya de bon matí.

Bé, tampoc era tan tard, per que 2/4 de 8 a l'estiu ja comença a ser tard i es nota la calor que farà durant el dia. Hem pujat al coll del Guix on hem arribat ja suats. Seguint el GR-7 hem pujat pel camí dels revolts i abans d'arribar al portell de Llaberia hem pres el camí de les cabres.

Jo, que anava de guia, no he vist el desviament que hi menava i que ens hagués permés fer alguna de les rutes que tenia pensades. El senderó va recinglejant i ens ha dut fins a la Desenrrocada.

Com es pot veure a la fotografia allí hi ha un pas equipat que ens puja dalt a la cresta. La part bona d'aquets pasos es que ens permet contemplar la forma posterior de les nostres companyes, per les que tenim un gran respecte, però sense que això vulgui dir no ens agradin les seves formes.



Hem fet cap dalt la cresta i baix el guiatge d'en Toni hem anat a veure l'avioneta que fa molts anys es va estabellar i es va quedar amb la vida dels seus ocupants. El paisatge es espectacular per que es tal com una balconada sobre el Priorat.

Com es pot endevinar per la fotografia tots ens hem abocat al buit mirant d'endevinar el nom dels pobles que anavem veient. En una dia net i clar com avui, un espectacle reservat sols per a privilegiats com nosaltres que ens ho hem guanyat amb esforç i suor.

Desprès hem baixat per una muntanya pedregosa, seca i desagraïda fins Llaberia. D'alli altre cop al Portell del seu mateix nom i a Colldejou, punt de sortida del nostre caminar d'avui.

Alguns hem comprat el bon formatge que hi fan i tots ens hem aplegat al bar a gaudir d'una cervessa freda que hem agraït d'alló més. Fins i tot la Carme que a Llaberia volia plegar. Però ha arribat, demostració clara que les persones no sabem mai on tenim el límit i sempre podem fer mes del que ens pensem.

Així cloem la temporada 2010-11. Passat l'estiu ens retrobarem.